Les polítiques d’habitatge més enllà de l’emergència, a debat

  • 15 de Febrer de 2020
  • Celobert

En aquest blog volem recollir les reflexions del debat, celebrat el passat 16 de desembre de 2019, en motiu de la publicació del darrer número d’Ecos de transformació, Les polítiques d’habitatge més enllà de l’emergència, que aborda possibles iniciatives que es poden dur a terme encaminades a garantir el dret a l’habitatge des dels municipis. Una miniguia, elaborada des de Celobert, on es recullen diferents recursos per facilitar que tant equips municipals com entitats ciutadanes i de l’economia solidària engeguin iniciatives encaminades a garantir el dret a l’habitatge al seu municipi.

Al debat hi vam participar tres entitats que treballem des de diferents perspectives per defensar el dret a l’habitatge:

  • L’Observatori DESC combina la investigació, la sensibilització, la formació i la incidència per garantir un marc legal que vetlli pels drets bàsics de les persones: dret a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la salut, a l’alimentació.
  •  

  • L’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia treballa per garantir el dret a l’habitatge a escala de barri a través del suport mutu, en coordinació amb altres col·lectius d’arreu del territori.
  •  

  • La cooperativa Celobert acompanyem a les administracions públiques en la creació de polítiques que promoguin el dret a l’habitatge. En aquesta línia animem a les administracions a col·laborar amb entitats socials i ciutadania.

 

La primera part del debat va girar entorn la següent pregunta:

Com podem abordar una estratègia transversal per millorar la situació de l’habitatge localment?

L’esclat de la bombolla immobiliària i l’inici de la crisi econòmica van evidenciar, d’una manera molt dura, que l’accés a un dret fonamental com l’habitatge no està garantit. L’Observatori DESC denuncia que des de l’any 2008 s’han desnonat més de 1.600.000 persones a l’Estat, unes 28.000 a la ciutat de Barcelona. I remarca: “Hem convertit l’emergència habitacional en una normalitat.” També es destaca que l’Estat destina menys del 0,05% del PIB a les polítiques d’habitatge i que les competències estan transferides a les comunitats autònomes. Estem lluny de l’1% i el 2% que destinen els països veïns pioners en polítiques públiques d’habitatge i amb un parc assequible al voltant del 15%. Al debat s’apunta que no fer polítiques públiques també són polítiques i que durant anys hem fomentat la política d’habitatge orientada al sector de la construcció d’habitatge i no a garantir el dret a l’habitatge.

Per tot això proposen engegar iniciatives multiescala i d’acció ciutadana que serveixin per a canviar l’estat d’opinió, fer pressió a les administracions, fomentar l’autotutela de drets i facilitar que actuacions públiques s’emmirallin i aprenguin de les bones pràctiques realitzades des dels moviments socials, per exemple el suport en la pèrdua de l’habitatge que fa el servei SIPHO a Barcelona.

L’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia considera que el problema de l’habitatge és sistèmic, pel fet de concebre una necessitat vital com a mercaderia: la situació actual d’emergència habitacional no és un incendi puntual a resoldre sinó que és fruït d’un sistema que cal transformar d’arrel. Per això creuen que és important qüestionar el model de propietat i l’oportunitat d’experimentar noves formes de tinença com la propietat col·lectiva, la masoveria urbana o el dret de superfície. També es va proposar la possibilitat de gestionar col·lectivament edificis indiferentment del règim de tinença dels seus habitants.

En aquest sentit també denuncien l’existència d’habitatges turístics, on es visualitza més clarament que l’objectiu de la propietat és la cerca d’un major benefici. I s’assenyala que hauríem de revisar i afrontar el model turístic no només en l’àmbit metropolità, sinó també en l’àmbit rural.

Expliquen que el moviment de defensa de l’habitatge permet generar estructures populars que atenguin necessitats que van més enllà de l’habitatge. Fet que permet, a partir de la creació de comunitat i l’apoderament col·lectiu, superar l’estat del benestar. Un forma d’actuar imprescindible si tenim en compte que la problemàtica de l’habitatge és interseccional, també és una qüestió de gènere, raça i classe i que la crisi habitacional ha afectat especialment les llars formades per famílies monomarentals migrades, un perfil freqüent en les assemblees del col·lectiu. Les dues entitats destaquen que l’acció ciutadana és vital per impulsar canvis estructurals al sistema i que cal treballar a través de la denúncia i la sensibilització per a poder incidir en les polítiques en relació a l’habitatge.

Per la nostra banda, des de Celobert, apostem per l’impuls de polítiques transversals d’habitatge, multiescala i sostingudes en el temps, que a partir de petites accions encaminades a transformar el sistema d’habitatge. Des de la cooperativa treballem conjuntament amb les administracions locals per definir una estratègia que vagi més enllà d’atendre l’emergència, amb una visió a mitjà termini, partint dels recursos existents per garantir-ne la viabilitat i amb la formació d’equips d’habitatge als Ajuntaments que les puguin dur a terme.

A la miniguia “Les polítiques d’habitatge més enllà de l’emergència” s’han recollit possibles iniciatives alineades amb aquests objectius i que es divideixen en els següents eixos de treball:

A la segona part del debat es va parlar entorn el següent tema:

Quins límits i potencialitats té defensar el dret a l’habitatge des del carrer o des de les administracions locals?

El reconeixement de que el problema és col·lectiu i no individual, ha estat el pilar de moviments com la PAH o el Sindicat de Llogateres. L’apoderament col·lectiu que s’ha forjat en aquests espais de treball i reivindicació ha permès impulsar iniciatives legislatives com la ILP d’habitatge, la mesura del 30% d’habitatge amb protecció oficial a la ciutat de Barcelona o l’aturada de milers de desnonaments arreu de l’Estat. Alhora, s’han creat eines d’acció i suport mutu com les ocupacions col·lectives, que han passat a ser una alternativa d’accés a l’habitatge per a moltes de les persones que estan a la llista d’espera de la Mesa d’Emergències.

“La situació actual és el mirall dels nostres límits.”

L’Observatori DESC explica que no vol renunciar a canviar les lleis i per aquest motiu impulsa iniciatives en l’àmbit legislatiu juntament amb altres entitats de defensa de l’habitatge. Destaca que les lleis injustes són la legitimitat portada a terme amb diners públics i que només cal canviar un article a la Llei per fer un pas endavant. I proposava: Què passaria si s’apliquessin les lleis de defensa de drets? Què passaria si haguéssim sancionat tots els habitatges buits existents al país? Què passaria si tot l’habitatge protegit fos qualificat indefinidament? Què passaria si la Generalitat liderés un pla de xoc per reduir a zero les llistes de la Mesa d’Emergència?

Per a l’Oficina popular és clau el potencial de la lluita des del carrer que permet impulsar accions de desobediència o alegalitat, superant els límits de l’administració i sobretot generant formes d’apoderament col·lectiu basades en l’autogestió, el suport mutu i l’autoformació. També denuncia que s’ha iniciat un procés de reacció i antagonisme a les polítiques que s’impulsen des del sector col·lectiu. En aquest sentit, la mesura del 30% ha generat forta oposició per part del sector de la promoció i la construcció, que vol evitar la corresponsabilitat com a agents del mercat de l’habitatge de l’ampliació del parc assequible.

Les accions de la ciutadania organitzada han estat claus per a l’acceptació del dret a l’habitatge com un dret a garantir des de l’administració. Per a Celobert aquest és el punt de partida a l’hora de donar suport a les administracions. Tot i que els límits de les administracions locals són importants, ja que tenen recursos i competències limitades, amb la nostra feina podem veure com definir una estratègia a mig termini i engegar una suma de petites accions que permetin millorar la situació de l’habitatge al municipi. Tot i això, per a seguir avançant i fent possible garantir el dret a l’habitatge és clau que la mobilització ciutadana no s’aturi. Amb aquest objectiu fomentem que les administracions amb les que treballem col·laborin amb la ciutadania i facilitin el seu apoderament i participació. A la vegada, treballem directament amb entitats i ciutadania en l’àmbit de la formació i la sensibilització.

Per acabar volíem agrair la participació a aquest espai de reflexió al Guillem Domingo de l’Observatori DESC, a l’Aitor Terradellas de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, a totes les persones que van participar al debat amb les seves aportacions i al Casal de Barri del Pou de la Figuera per la cessió de l’espai.

Podeu descarregar-vos la publicació on-line aquí o recollir-la en paper als locals del Grup Ecos (Casp, 43, Baixos i Bailén, 5, Baixos).


Potser també t’interessa…

Veure més articles
Veure més noticies