La visita a l’exposició permet, a partir d’un recull de dibuixos de l’arquitecta, conèixer una trajectòria professional apassionant, que comença de dissenyadora gràfica a Itàlia en plena segona guerra mundial i es desenvolupa a Brasil amb projectes famosos com el MASP o el SESC Pompeia a Sao Paulo, una feina que combina amb el comissariat d’exposicions o el disseny de mobles i escenografies.
Els dibuixos, de molts estils diferents, permeten copsar la manera com entenia l’art Lina Bo Bardi, sense pretensions estètiques i amb la voluntat de posar les persones i la natura al centre. L’arquitecta s’inspirava tant amb les obres d’autors reconeguts de l’arquitectura o l’art com amb les peces d’artesania i objectes populars.
Tot i que a primera vista pot semblar que els dibuixos exposats no tenen un gran valor artístic, són una forma ideal de conèixer una arquitecta que va ser capaç de desenvolupar la seva carrera professional en una època on predominava la racionalitat i modernitat incorporant la seva mirada artística, revaloritzant la tradició i el saber popular i pensant l’arquitectura fonamentalment com la creació d’espais per les persones.