Com és un edifici d’habitatges sostenible? L’experiència del projecte Cirerers

  • 15 de setembre de 2020
  • Celobert

Quan parlem de que un edifici d’habitatges és sostenible estem dient que principalment aconsegueix els següents tres objectius:

  1. Molt baixa demanda energètica

    Això vol dir que l’edifici està pensat per tal que necessiti el mínim d’energia suplementària per tenir confort tèrmic durant tot l’any. És l’arquitectura de l’edifici (forma, obertures, construcció) la que ho determina.

  2. Mínima petjada ecològica

    És a dir, que està pensat per tal que el cost ambiental del procés constructiu de l’edifici sigui mínim. Per aconseguir-ho cal construir preferentment amb materials naturals o reciclats, o que requereixin mínima energia per a la seva fabricació i transport. La posada en obra ha de minimitzar els residus i les emissions de CO2, i també s’ha de preveure un reciclatge orientat al mínim cost energètic i ambiental en el moment que quedi obsolet.

  3. Instal·lacions renovables i eficients

    Tots els edificis necessiten energia per poder escalfar l’aigua, cuinar, il·luminar, fer ús d’electrodomèstics i ventiladors, i en alguns casos també per millorar el confort del clima interior. Les instal·lacions que aporten aquest confort han de ser el màxim d’eficients i  prioritzar l’ús d’energies renovables.

I com hem aconseguit en l’edifici de Cirerers que sigui sostenible?

1. Molt baixa demanda energètica

L’Edifici s’ha dissenyat per assolir nivell d’eficiència de casa passiva o edifici de consum quasi nul (nZEB), anant més enllà del que exigeix la normativa d’estalvi energètic. Com hem aconseguit reduir les demandes energètiques de calefacció i refrigeració i Aigua Calenta Sanitària (ACS)?

Compacitat i aïllament

El disseny de l’edifici ha tingut en compte que el volum habitable que serà climatitzat tingui el mínim de superfície en contacte amb l’exterior (l’anomenada compacitat de l’edifici) i que aquesta disposi d’un bon aïllament tèrmic. Quina és la composició de les façanes i dels sostres en contacte amb l’exterior?

Font: The International Passive House Association
Elements de control solar

La geometria de l’edifici, així com les dimensions i posició de les obertures de les façanes han estat dissenyades per tal de protegir l’edifici de les entrades de sol a l’estiu i aprofitar-les a l’hivern, afavorint l’entrada de llum natural i minimitzant les pèrdues tèrmiques.

Els elements de voladiu com els balcons de façana sud i est, així com la posició de les persianes alicantines exteriors, son elements fonamentals per al control de la radiació solar que s’han dissenyat amb base a la simulació d’ombres de tota l’envolupant:

Projecció de les ombres durant l’estiu
Projecció de les ombres durant l’hivern
Línia d’estanquitat

L’edifici de Cirerers s’ha dissenyat per tal de que els habitatges arribin a un nivell d’estanquitat molt alt tenint especial cura de l’anomenada línia d’estanquitat, que implica que tota l’envolvent disposa d’una solució que evita les infiltracions d’aire no desitjades. Es preveu arribar a un valor d’estanquitat n50<=1,7 /h. També s’ha previst que les cuines puguin fer servir dos sistemes d’extracció de fums diferents:

  • El de recirculació (més eficient i estanc perquè no expulsarà l’aire a l’exterior), amb campana extractora amb filtres de carboni o de plasma. Aquest és el que funcionarà per defecte,
  • El d’extracció (l’obligat per normativa), mitjançant la campana convencional que expulsarà fums a l’exterior, amb la conseqüent pèrdua d’estanqueïtat.

Font: annex F de l’estàndard pr EN ISO 13790:1999

2. Mínima petjada ecològica

Els principals materials constructius utilitzats son:

Fusta contra laminada (CLT), d’orígen austríac (en l’estructura i tancaments de façana de tot l’edifici  per sobre de la planta baixa).  Tal i com descrivim més extensament en aquest article, les principals virtuts ambientals de la fusta son:

  • Absorbeix CO2 atmosfèric quan creix a la natura, i per tant esdevé pila de carboni.
  • És fàcilment reutilitzable i reciclable
  • El volum de residus del procés constructiu és pràcticament inexistent.
  • Per la seva baixa densitat contribueix en l’aïllament tèrmic de l’envolvent.
  • Permet reduir el pes global de l’edifici, i en conseqüència el formigó de la fonamentació.

Morter de calç. Utilitzat com a revestiment exterior de totes les façanes. El morter de calç és un revestiment natural tradicional que té les següents avantatges ambientals:

  • És biodegradable, per la seva cocció a baixa temperatura i és íntegrament natural.
  • És transpirable i facilita l’equilibri higroscòpic entre interior i exterior.
  • És reciclable, per la seva facilitar de ser enretirat del suport, amb mínims residus.

Panells de fibra-guix. Utilitzats com a revestiment acústic entre els habitatges i per a les divisòries interiors. La fibra-guix és un material composat per guix i fibra de cel·lulosa, obtinguda del reciclatge de paper, i sense cap altre aglutinant ni producte químic, que es col·loca en sec.

Llana de roca. Utilitzada com a aïllaments tèrmics i acústics a tot l’edifici. És necessària per a incrementar l’aïllament dels tancaments interiors i exteriors. És un material d’origen natural i reciclable. Hagués estat preferible substituir-la per la fibra de fusta, que no necessita tanta energia per a la seva fabricació, però té un cost més elevat.

Construcció en sec. Per sobre de la planta baixa, tot l’edifici està construït mitjançant tècniques en sec, que consisteix en construir sense aglomerants humits (morters, formigons, guixos), a excepció del revestiment exterior de morter de calç i els enrajolats interiors dels banys. Des d’un punt de vista ambiental això permet:

  • Reduir considerable del volum de residus.
  • Facilitar el desmuntatge, reciclatge i reutilització dels materials.

3. Instal·lacions eficients i renovables

Ventilació controlada dels habitatges (VMC)

A més de ventilació natural, tots els habitatges disposen d’un sistema de ventilació mecànica controlada (VMC). Aquest sistema permet renovar l’aire constantment de totes les estances dels habitatges, minimitzant les pèrdues tèrmiques, evitant haver d’obrir les finestres. Ho fa a través d’un recuperador de calor (1) que aprofita l’energia tèrmica de l’aire abans de ser expulsat per la seva renovació. Els ventiladors del recuperador mouen l’aire en dos sentits diferents; un per extreure l’aire humit i amb males olors cap a l’exterior i l’altre per entrar-ne de nou prèviament filtrat i temperat.

Per treure el màxim rendiment d’aquest sistema de ventilació, s’incorpora una bateria (2) al recuperador de cada habitatge que permet augmentar o reduir la temperatura d’aquest aire, aprofitant el sistema d’aerotèrmia descrit a continuació.

Aerotèrmia centralitzada per produir fred i calor

La producció de fred i calor de tot l’edifici es fa mitjançant anomenada energia aerotèrmica, que consisteix en unes bombes de calor d’alt rendiment, que s’emmagatzema en forma d’aigua escalfada o refredada en acumuladors centralitzats. Tot aquest sistema es situa a la coberta de planta setena de l’edifici. Hi ha 3 acumuladors que tenen cadascun la següent funció:

  • Emmagatzemar l’ACS (aigua calenta sanitària) que es distribueix per canonades a tots els punts de consum dels habitatges.
  • Fer tractament anti legionel·la de l’ACS (acumulador més petit)
  • Emmagatzemar aigua freda o calenta, que serveix per refrigerar (estiu) o calefactar (hivern) l’aire del sistema de ventilació dels habitatges, a través de les bateries descrites al punt anterior.
Energia solar fotovoltaica per produir electricitat

A la coberta de la planta setena, també es disposa de zones de captació solar per produir electricitat per autoconsum amb un camps de plaques fotovoltaiques d’uns 8 kWp.

No et perdis la xerrada Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica que farem durant la FESC amb Sostre Cívic, Som Energia, Becquel i els grups locals de Badalona i Barcelona de Som Energia.

18 de novembre de 19 a 20.30h
Accedeix a la xerrada aquí.

Enllaços relacionats
Veure més articles
Veure més noticies