Celobert

Un edifici de cohabitatge té dues particularitats clau a l’hora de plantejar el seu disseny arquitectònic:

1. Són projectes que parteixen d’una lògica comunitària, que va més enllà de només satisfer individualment unes necessitats d’habitatge. Aquesta dimensió comunitària requereix d’uns espais específics, més enllà de l’espai privatiu (el ‘pis’) i dels espais comuns de circulació.
2. Les futures habitants de l’edifici participen en el procés de disseny des de l’inici del projecte i fins al final de l’obra. I l’equip tècnic té la responsabilitat de facilitar que el grup pugui prendre les decisions adequadament a mesura que avança el procés.

Ambdós aspectes surten dels estàndards habituals i requereixen d’una sèrie d’habilitats que els equips tècnics tenim la responsabilitat d’adquirir. És per això que a través d’aquest article, compartim la nostra experiència del projecte Cirerers, un edifici de cohabitatge per a 32 unitats de convivència que estem construint al barri de Roquetes de Barcelona, impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.

1. Requeriments previs al projecte arquitectònic: els fonaments.

Hi ha dos condicionants inicials que són necessaris per poder plantejar correctament un projecte arquitectònic de cohabitatge: per una banda cal que existeixi un grup o nucli impulsor amb un projecte social comú; i per l’altra, cal tenir identificat un terreny o un edifici concret on tingui sentit promoure el nou projecte.

El projecte social és el que permet saber què vol el grup, i el solar o edifici permeten conèixer els condicionants del lloc. El projecte social ha de poder recollir uns acords mínims sobre:

1. La visió comuna i inspiradora, que identifiqui els valors fonamentals del grup, i descrigui el futur compartit que es vol crear.
2. El projecte comunitari, on estigui identificada la missió del projecte, quines necessitats haurà de resoldre i quines fortaleses té.
3. La governança, en la que es defineixin uns mínims acords en els protocols de funcionament i que es doti dels instruments per anar construint un organigrama, la comunicació interna, el procés d’incorporació de noves usuàries,  la presa de decisions i els lideratges, entre altres.

2. Els rols en el procés de codisseny de l’espai

El procés de codisseny d’un edifici de cohabitatge es basa en un diàleg entre el grup de futures usuàries, l’equip tècnic que acompanya el procés, i els requeriments físics i normatius vinculats amb el lloc on realitzar el projecte.

• El GRUP és qui té la visió del què vol i la capacitat econòmica per invertir recursos, també qui estableix les prioritats del programa de necessitats de l’edifici:
  • La quantitat d’espai d’ús comunitari en relació amb el d’ús privatiu
  • Els usos i la disposició dels espais comunitaris i col·lectius
  • La superfície i característiques principals dels espais privatius (habitatges)

• El LLOC, per la seva banda, imposa unes variables que son claus i condicionen fortament el projecte arquitectònic:
  • L’ordenament urbanístic, que estableix el nombre màxim d’habitatges així com la superfície edificada màxima, entre d’altres paràmetres.
  • La topografia del terreny  i la geotècnia, que pot incidir fortament en el projecte.
  • El clima, que condiciona el confort.
  • La geobiologia, que pot afectar la nostra salut.
  • La normativa d’edificació, que incideix en aspectes vinculats amb les exigències constructives o d’organització de l’espai, com és el decret d’habitabilitat.

• I per últim l’EQUIP TÈCNIC, que tenen la triple funció de:
  • Facilitar el procés d’identificació i priorització de necessitats que ha de fer el grup.
  • Trobar el millor encaix possible entre les prioritats del grup i els requeriments de lloc.
  • Generar un edifici al servei de la societat, amb la mirada posada també en les generacions futures:
    • Ecològic i energèticament eficient
    • Saludable
    • Assequible
    • Flexible / adaptable als canvis
    • Confortable 
    • Bell, endreçat i ben composat

3. L’experiència del projecte de cohabitatge Cirerers

El projecte Cirerers sorgeix en el marc d’un concurs de solars per a cohabitatge que treu l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016. La cooperativa d’habitatges Sostre Cívic encarrega a Celobert l’acompanyament per a l’elaboració de la proposta arquitectònica, que finalment esdevé guanyadora.

Aquesta proposta arquitectònica s’articula sobre la base de l’aposta col·lectiva pels següents principis i valors, fruit d’un procés participatiu facilitat per l’equip tècnic:

a) L’aportació al barri i al territori

L’edifici com a tal, apart dels valors associats al fet de ser un edifici de cohabitatge, es concep des d’una lògica d’aportació social, ambiental i urbanística al territori, principalment a través de:

1. Aportar habitatge social i de protecció oficial al Barri, sobre sòl públic i de promoció cooperativa amb el model en cessió d’ús, garantint-ne el seu ús social al llarg de les generacions futures.
2. Plantejar un edifici 100% compromès amb el medi ambient i amb la lluita contra el canvi climàtic, mitjançant 3 estratègies que es desenvolupen més a fons en aquest article:
   1. Molt baixa demanda energètica
   2. Mínima petjada ecològica
   3. Instal·lacions renovables i eficients
3. Proposar una solució de projecte arquitectònic amb vocació de projecte urbà, basat en la idea de fer de ròtula entre teixits urbans:

• El projecte es planteja com una peça urbana que facilita l’articulació entre un teixit de casa familiar entre mitgeres de PB+2 situat a l’oest de la parcel·la, i un teixit d’edifici massiu de PB+5 i llenguatge més contemporani, situat a l’est.

• El projecte vetlla per mantenir l’skyline de PB+2 en tota la façana del carrer Pla dels Cirerers i resol les 5 plantes que té per sobre sense cap mitgera vista i a través d’un esgraonat que s’adapta a la topografia del terreny.

b) La casa és tot l’edifici: Espais col·lectius vs Espais privatius

Els espais que estructuren un edifici de cohabitatge són els espais col·lectius i d’ús comunitari. Aquest són els que donen sentit i identitat al projecte social i esdevenen l’element central del procés de codisseny arquitectònic. En el cas de Cirerers es plantegen 4 tipus d’espais, que venen definits pel seu grau d’obertura i de vincle amb allò comunitari:

1. Local comercial en planta baixa obert al barri

La part de la planta baixa de l’edifici més oberta a la plaça i al carrer se situa a la cantonada sud-est de l’edifici. En aquest espai s’hi allotjarà l’Economat Social, una cooperativa de treball dedicada a proveir de productes ecològics i de proximitat a les persones associades.

2. Espais d’ús comunitari 

Els espais restants de planta baixa es destinen íntegrament a usos compartits de la comunitat, formada per a les 32 unitats de convivència. Els usos que la comunitat ha decidit donar a aquests espais son:

• Aparcament de bicicletes. S’aposta per un vestíbul d’entrada d’àmplies dimensions on poder-hi allotjar bicicletes i que sigui distribuïdor d’accés a les diferents estances de la planta baixa.
•  Taller de reparació i espai d’emmagatzematge. Local en planta baixa destinat a taller d’eines i de bricolatge i amb espai de magatzem, i amb accés directe des del carrer Pla dels Cirerers.
• Espai de treball i biblioteca. Espai situat a la part interior de la planta baixa, oberta cap al pati d’illa, amb la funció d’esdevenir espai de silenci, de cotreball i d’estudi.
• Sala polivalent i d’usos múltiples,  situada també en planta baixa i amb accés directe des de la Plaça de les dones de Nou Barris. Es planteja com un espai de la comunitat obert a l’espai públic de plaça i facilitador d’espais de relació amb l’exterior.
• Espais exteriors comunitaris situats a les cobertes de planta 3a, 6a i 7a, destinats a usos polivalents, com menjador comunitari, activitats lúdiques exteriors i hort.

3. Espais d’ús col·lectiu: els carrers-replà

El projecte preveu un tipus d’espai col·lectiu intermig, que no és ni 100% privatiu ni 100% comunitari. És un espai exterior cobert d’uns 40 m2 situat a cada planta i que hem anomenat “carrer-replà”, des dels quals s’accedeix als habitatges i que esdevé sala compartida per les veïnes de cada replà. Aquests espais tenen vocació d’espais d’expansió dels habitatges i de relació entre les veïnes, i que allotjarà l’espai de bugaderia compartida de cada planta, amb rentadora i estenedor.

4. Espais d’ús privatiu: els habitatges

Finalment arribem als 32 espais d’ús privatiu, els habitatges. Aquests espais són els d’ús exclusiu per cada unitat de convivència. Més de 2/3 d’aquests habitatges estan plantejats de tipus loft, i tenen una superfície de 40m2 que és el mínim que estableix la normativa vigent.

Apart, però, tots els habitatges disposen del 40 m2 més de carrer replà, de més de 180 m2 d’ús comunitari en planta baixa, i de més de 170 m2 de coberta exterior també comunitària.

És per això que la casa és tot l’edifici i no només l’habitatge privatiu.

c) Ajustos necessaris per a la viabilitat econòmica del projecte. 

Del concurs d’idees del 2016 fins al projecte finalment executat al 2021, s’han pres algunes decisions estratègiques orientades a fer econòmicament més assequibles els habitatges.

Inicialment, el projecte de concurs preveia 27 habitatges distribuïts en 6 plantes, 170 m2 d’espais comunitaris,  270 m2 de locals per al barri a planta baixa i un soterrani destinat a ús d’aparcament. El pressupost PEM d’aquest projecte se situava per sobre dels 3,3 M€ i calia reduir-lo en 0,5 M€. 

Les mesures que el grup d’usuàries va prendre per aconseguir l’objectiu van ser:

1. Eliminació de la planta soterrani d’aparcament

En un inici el grup va decidir fer una planta soterrani per aparcar-hi vehicles. En un inici el sobrecost de fer l’aparcament estava justificat i s’estimava assumible. Un cop valorat l’estudi geotècnic i els sobrecostos reals de la seva execució, el grup va valorar renunciar a aquest aparcament soterrat reduint les despeses de projecte en uns 0,2 M€.

2. Optimització i simplificació del sistema constructiu 

El segon paquet de mesures va anar associat a l’optimització i simplificació de les solucions constructives inicialment plantejades, i que van suposar una reducció de costos en uns 0,3 M€:

• Es va reduir la complexitat del projecte a nivell estructural, minimitzant els elements d’estructura metàl·lica. El grup va decidir preservar l’estructura principal de fusta pel compromís del grup amb l’ecologia, malgrat hi havia solucions més econòmiques.
• Es va simplificar la solució constructiva de les façanes exteriors i de l’ascensor, optant per solucions més econòmiques però amb les mateixes característiques d’aïllament tèrmic. Es va substituir la fibra de fusta per la llana de roca i es un mur cortina per sistema SATE.
• Es van simplificar molt les proteccions solars, eliminant les que no eren imprescindibles i substituint les persianes orientables i motoritzades, per persianes alacantines d’accionament manual. 
• Es va simplificar el nivell d’acabats dels interiors tant dels habitatges com dels espais comunitaris, prescindint d’allò que no fos necessari i pogués ser incorporat o millorat posteriorment

3. Augment de nombre d’habitatges de 27 a 32 unitats

La 3a mesura presa fou la d’augmentar el nombre d’habitatges de 27 fins a 32, per tal de poder repartir les despeses globals entre més unitats de convivència, alhora que poder allotjar-hi més persones demandants d’habitatge protegit. Les decisions associades a aquesta mesura que el grup va haver de prendre van ser:

• Reduir la superfície interior mitjana dels espais d’ús privatiu (habitatges), basats amb la lògica de que els espais comunitaris i col·lectius també formen part de l’habitatge i eixamplen el que és estrictament la part d’ús privativa.
• Canviar la ubicació dels espais d’ús comunitari, desplaçant-los a la planta baixa. D’aquesta manera s’allibera superfície a les plantes superiors per ubicar-hi habitatges, apostant per uns espais d’ús comunitari més relacionats amb el carrer, la plaça i el barri. Els espais de carrer-replà sí que es mantenen, ja que tenen una lògica associada a cadascuna de les plantes, i no al conjunt de la cooperativa.
• Reduir la superfície dels locals de planta baixa, per tal de poder-hi ubicar els espais d’ús comunitari prèviament situats a les plantes superiors.

Aquestes tres mesures es plantegen com una estratègia que podria ser temporal i associada només als primers anys de vida de l’edifici, que son els més difícils de sostenir a nivell financer. Més endavant es podrien reconvertir espais privatius en espais comunitaris, alliberant de nou espai de planta baixa per a altres usos comunitaris i/o oberts al barri.