Cal Temerari, un equipamiento cultural, social y cooperativo
Este contenido está disponible en català
2014 — 2015
Acció Cultural Sant Cugat
Sant Cugat del Vallès
Cal Temerari és una antiga finca vinícola del segle XIX ubicada al centre històric de Sant Cugat. Forma part del catàleg patrimonial de la vila i el seu nom fa honor al seu antic propietari, en Peret, que diuen era temeràriament molt forçut¹. Personatge emblemàtic del poble, utilitzava els baixos de la finca per vendre els productes del seu hort i el vi que ell mateix elaborava.
Fins a mitjans dels anys noranta era normal veure el Peret de Cal Temerari, amb el seu carro i matxo, pels carrers de Sant Cugat. Ell va ser el darrer pagès de la nostra ciutat i la seva família ha mantingut amb orgull el nom de Cal Temerari².
Per la seva antiguitat, Cal Temerari conserva elements arquitectònics tradicionals de la construcció catalana de finals del segle XIX i principis del XX. Està catalogat amb el màxim nivell de protecció (A), incloent al catàleg patrimonial els sostres de volta catalana de la primera planta i l’escala.
Els elements característics de la construcció són el cup de vi de l’antiga casa de pagès, el pou que subministrava l’aigua i un arc de maó vist, a banda del pati, l’eixida i el porxo. També presenta elements típics per a la cria d’animals com una cort de porcs i quadra pel matxo a planta baixa, i espai per conills i coloms al pis superior.
Actualment, Cal Temerari és un espai autogestionat de 360 m² obert a la participació popular des d’on treballar per a la transformació social i política a Sant Cugat. El projecte de rehabilitació integral s’ha finançat a través de les pròpies sòcies, donatius i un prèstec concedit per Coop57. A més, per poder conservar i restaurar tres elements patrimonials que es van descobrir durant l’obra (el cup de vi, el pou i l’arc de maó vist) es va impulsar una campanya de micromecenatge.
L’antiga finca ara conté diversos espais de trobada i acull activitats associatives, culturals i gastronòmiques: la taverna de gestió cooperativa ubicada a la planta baixa i a l’antiga eixida, al pis superior la sala polivalent Pins del Vallès (nom de la vila durant la Guerra Civil), l’espai de cuina social disponible per entitats i col·lectius, dues sales de reunions i espais d’emmagatzematge.
A més, algunes zones es destinen a projectes cooperatius concrets, com la cooperativa de consum veïnal amb verdures ecològiques de Can Tria i Sincrocoop, l’espai santcugatenc de l’economia social.
L’actuació arquitectònica posa en valor la construcció original procurant respectar al màxim el seu passat pagès. Espais com l’eixida, el porxo i la façana posterior mantenen l’aspecte original, també alguns sostres de bigues i els murs de maó. La resta, s’embolcalla amb materials naturals per reduir la demanda energètica de l’edifici i es reutilitza part important dels materials que s’enderroquen.
A nivell projectual, s’enderroquen els annexos del pati que s’havien construït a posteriori amb l’objectiu de ressaltar les construccions més antigues i tenir més llum al pati. També es planteja un tall entre els dos volums existents, que es potencia a través del color, i que permet col·locar-hi l’entrada principal al recinte.
El resultat és un nou espai de transformació social i política en una finca emblemàtica de la vila i que la població ha fet seu ràpidament.
1 Fàbregas i Comadran, Xavier. Arquitectura ganadera tradicional: Cal Temerari (2010)
2 Acció Cultural Sant Cugat. L’espai de Can Temerari.