Coroleu 7, rehabilitación integral de una finca catalogada

Este contenido está disponible en català

 

2014 — 2015

Particular

Barcelona

Sant Andreu de Palomar és un barri amb molta història i de tradició obrera. Tot i que el 1897 l’antiga vila passa a formar part de Barcelona, Sant Andreu és un barri amb identitat pròpia.

A partir del segle XIX, va començar a forjar un teixit industrial important amb empreses emblemàtiques com Pegaso, Fàbrica Nacional de Colorants, La Algodonera o la Fabra i Coats. Actualment, bona part de les construccions que encara queden en peu com la Fabra i Coats, s’han rehabilitat per a usos administratius, culturals i escolars. També té un ric teixit associatiu, impulsat per un arrelament marcat de les tradicions, la cultura i la Festa Major. Entitats teatrals històriques com el Centre Cultural Els Catalanistes (1866), La Lira (1870), entitats més recents com La Lírica (2006) i un gran nombre de sales populars, en són un bon exemple. 

Plànol de la catalogació arquitectònica del barri | Font: Pla Espacial de protecció del Carrer Coroleu (1989)
Fitxa de la finca | Font: Pla Espacial de protecció del Carrer Coroleu (1989)

A nivell patrimonial, al 2017 l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un Pla especial urbanístic amb l’objectiu de protegir i conservar el patrimoni històric i les edificacions característiques del “Poble Antic”. Aquest va permetre passar d’un 48% a un 58% de finques protegides al nucli antic.

A Celobert rebem l’encàrrec de rehabilitar una d’aquestes finques protegides. Es tracta d’una casa entre mitgeres de tres plantes, abandonada durant alguns anys, situada al bell mig del poble antic. La construcció data del 1908 i està catalogada i inclosa al Pla especial de protecció del carrer Coroleu.

L’edifici ocupa aproximadament la meitat de la parcel∙la i té un pati posterior amb una petita construcció al fons. L’edifici principal consta de planta baixa i dos pisos superiors. Tot i que originàriament es tractada d’un casa unifamiliar, quan ens fan l’encàrrec aquesta té un habitatge per planta. Això provoca que l’edifici tingui dos accessos diferenciats, un directe a la planta baixa i un altre per a les plantes superiors a través d’un nucli d’escales compartit.

El projecte planteja una rehabilitació integral que preservi els elements patrimonials de l’edifici, a la vegada que atengui a les necessitats i aficions dels nous habitants: són uns freaks del cinema i volen una casa àmplia i lluminosa.

L’encàrrec doncs és treure el màxim rendiment a l’espai i buscar tota la llum natural possible, tot un repte si tenim en compte la geometria estreta i allargada de la planta. Això s’aconsegueix amb una nova façana posterior que s’obra totalment al pati i una distribució oberta amb el mínim d’envans.

A nivell energètic, el projecte aconsegueix la més alta qualificació gràcies a la incorporació d’estratègies eficients i passives. La col·locació d’aïllament natural a les façanes i coberta, finestres amb doble vidre baix emissiu, calefacció per terra radiant i un sistema de ventilació de doble flux amb recuperació de calor, aconsegueix passar d’una qualificació energètica nivell G a l’A.

  • Proposta
  • Estat original