Plan de rehabilitación del Prat de Llobregat

Este contenido está disponible en català

 

2019 — 2021
Ajuntament del Prat de Llobregat
Baix Llobregat

El Pla Local d’Habitatge del Prat de Llobregat, que vam redactar des de Celobert, va preveure un eix de treball específic vinculat a la rehabilitació que havia de pivotar entorn a tres línies d’actuació: la millora del conjunt del parc residencial, la millora dels entorns vulnerables i la millora de l’eficiència i la producció energètica.

Per fer possible l’impuls de les accions previstes calia un treball previ de planificació, que el PLH va preveure com a primera actuació de l’eix. Els punts de partida havien de ser:

  • Millorar la qualitat de vida i la salut.
  • Prioritzar la intervenció als entorns i col·lectius més vulnerables.
  • Impulsar la millora energètica i incorporació d’energies renovables.
  • Incorporar la perspectiva de gènere.
  • Responsabilitzar la propietat.
  • Desenvolupament econòmic territorial.

Per a la realització del treball es van partir de les dades en relació a l’estat del parc i les seves característiques ja recollides al Pla local d’habitatge, ja que el gran repte del pla local de rehabilitació del Prat de Llobregat no era definir els entorns a intervenir i el tipus d’actuacions necessàries, que ja estaven detectades, sinó definir com treballar la política i quina havia de ser la seva governança per aconseguir que la millora arribés, especialment, allà on més calia.

Per aconseguir-ho es va treballar en les línies següents:

Definir el tipus de suport que es volia oferir des de l’Ajuntament

Una vegada identificada la política de rehabilitació a desenvolupar, ja definida al pla local d’habitatge i sintetitzada als punts de partida, es van definir els programes a impulsar, estructurats entorn a dos eixos: la intervenció a edificis i a habitatges; i al intervenció tant en el conjunt del teixit, com, de manera específica, en els entorns i llars més vulnerables. Cadascun d’aquests programes s’estructurava entorn a tipus d’acompanyament que l’ajuntament oferiria i 4 línies de suport: ajuts supramunicipals, ajuts municipals, bonificacions fiscals i suport al finançament.

Establir els protocols de treball entre ells i amb la ciutadania i agents externs que havien de portar a terme les intervencions

Es va treballar amb tots els equips que han de prendre part en la política de rehabilitació per conèixer com treballaven, quines millores introduirien i com podrien obtenir millors resultats a partir de la millora de la col·laboració amb altres departaments. El resultat van ser uns protocols de treball per a cadascuna de les línies de treball que havien de permetre conèixer i coordinar el paper de cada equip.

Esquema de coordinació del programa de millora general d’edificis

Definir els equips que havien de participar i dotar-los de la capacitat necessària

Una vegada identificats tots els equips i els agents externs que intervenien en la política de rehabilitació es va definir el sistema de governança entre ells que implicava la coordinació tant entre els equips interns, com amb els organismes supramunicipals i els agents externs. Això va permetre definir les funcions de cada servei, els programes de coordinació entre ells i les reunions periòdiques de coordinació necessàries.

En una segona fase es va definir sobre quins serveis havien de pivotar les relacions amb els agents externs, ja fossin organisme públics o entitats socials i privades

Esquema global de governança

Definició d’actuacions per fer possible la implementació del model

Finalment es van definir una sèrie d’actuacions de caràcter transversal que havien de fer possible la implementació dels programes i que versaven entorn a l’acompanyament, la difusió i el treball amb els agents externs:

  • Facilitació d’eines per a la planificació de la rehabilitació
  • Formació a les comunitats
  • Assessorament a les comunitats
  • Acompanyament a la rehabilitació
  • Sancionador vinculat al mal estat dels habitatges
  • Difusió i informació vinculada a la rehabilitació
  • Treball proactiu amb agents externs
Col·laboracions

Eduard Cabré Romans — Politòleg i urbanista