Torrent Viu, covivienda cooperativa en Sarrià

Este contenido está disponible en català

 

2021 — en curs
Torrent Viu SCCL
Sarrià
Barcelona

Torrent Viu és un edifici-casa situat a l’extrem superior del Parc de Joan Raventós de Sarrià. Està dissenyat per allotjar-hi vida comunitària i cooperativa en base a aquests cinc principis:

  • Vincle amb la natura: edifici orgànic de terra, fusta i suro, integrat al parc i dins del corredor verd de la ciutat.
  • Obertura al barri: espais comunitaris oberts al parc i també al barri.
  • Vida comunitària: espais privatius (pisos) organitzats al voltant d’espais comuns que vertebren l’edifici de dalt a baix.
  • Tipologia flexible i optimitzada: dues tipologies que s’organitzen al voltant del nucli d’instal·lacions, resolen tot l’edifici.
  • Petjada ecològica: edifici de consum gairebé zero construït amb materials naturals, amb estàndard de casa passiva i generació d’energia renovable.
Un edifici-arbre obert
al parc i al barri

Ens situem dins del parc de Joan Reventós a Sarrià, a tocar de la Ronda de Dalt. És un espai verd que forma part del corredor natural que connecta la Serra de Collserola amb la xarxa d’espais verds de Barcelona. La relació de l’edifici amb aquest espai és total: l’aspecte de l’edifici és com el d’una gran soca de suro dipositada sobre el parc. Una soca amb un tall vertical al seu costat nord-est, que connecta els espai comunitaris amb el parc, i viceversa.

Plantegem un edifici-arbre on el tronc que el travessa i sustenta correspon als espais d’ús comunitari. Aquest tronc arrela amb un basament semisoterrat d’espais oberts al parc, i va pujant planta a planta donant cobertura a les diferents necessitats col·lectives.

  • planta -1

  • planta baixa

Slider 1

soterrani

See More

Slider 2

planta primera

See More

A la planta superior (PB) hi ubiquem l’entrada principal, connectada per una escala i un doble espai a la planta semi-soterrada, que també disposa d’un accés a nivell del parc. Els setze espais privatius (habitatges) son les fulles que s’organitzen al voltant d’aquest tronc, quatre per planta, amb dues tipologies diferents (L i S). L’accés a aquests habitatges és fa sempre des d’aquest tronc que esdevé espai comunitari i vestíbul/rebedor amb vistes al parc i llum natural.

A cada planta hi trobem un pis S (40 m2) i tres pisos L (65 m2), situats a les quatre cantonades de l’edifici. Aquesta distribució permet que cada habitatge disposi de dues façanes principals, i assegura que una o l’altra tingui bones vistes i/o bona orientació.

L’element clau pel que fa a la configuració dels espais interiors dels habitatges, comuna a les dues tipologies, és la posició central del nucli únic de bany i cuina. Aquesta posició aprofita el màxim la superfície perquè organitza les estances al voltant d’aquest nucli. Això permet minimitzar els espais destinats exclusivament a circulació i organitzar els habitatges amb una zona d’espai obert de sala-menjador-cuina, i una altra amb estances independents. En el cas dels pisos L, el nombre d’estances és flexible i adaptable a les necessitats, permetent distribucions amb dues, tres i fins a quatre estances.

Un segon element clau per a l’adaptació als canvis que succeeixen amb el pas del temps en totes les unitats de convivència, és la disposició d’una estança comodí, amb bany inclòs, a l’espai comunitari de les tres plantes superiors. Aquesta està pensada per facilitar ampliacions temporals dels habitatges en cas de necessitats i s’hi pot accedir tant des del vestíbul comunitari, com directament des del pis S i L que en son contigus. També pot utilitzar-se com a habitació de convidades.

planta tipus
Un edifici-soca amb
mínima petjada ecològica

Aquesta soca està construïda amb un mur estructural de blocs de terra comprimida perimetral que sosté l’edifici i el protegeix del soroll de les rondes. El seu aspecte exterior és de suro natural vist, com si fos un arbre més del parc, i ens ofereix un òptim aïllament tèrmic. L’aïllament acústic també ha estat especialment rellevant en el disseny.

La seva estructura és de planta lliure i està formada per pilars i jàsseres de fusta laminada, i biguetes i sostres col·laborants de fusta. Això ens permet tenir màxima flexibilitat de l’espai interior. L’escala vertical és de volta catalana de rajola ceràmica massissa i la resta de materials de l’edifici son majoritàriament de material orgànic: fibra de guix en extradossats i divisòries, fusta en tancaments exteriors i interiors, llana mineral en aïllaments tèrmics, i acer laminat a les baranes. Tots ells muntats en sec per facilitar-ne el seu futur reciclatge. A més, l’edifici està dissenyat amb criteris de casa passiva per minimitzar la demanda energètica: màxima compacitat, aïllament tèrmic i hermeticitat, i màxim control de la radiació solar i de la ventilació a través d’un sistema de recuperació de calor. Aquests criteris, aplicats juntament amb una estratègia de màxima eficiència energètica de les instal·lacions (aerotèrmia centralitzada i autoproducció d’energia fotovoltaica) permeten que sigui un edifici amb mínim impacte ambiental i consum gairebé zero (nZEB).

Cooperativisme i lluita
pel dret a l’habitatge

Més enllà de la proposta arquitectònica innovadora de l’edifici, que posa al centre tant les necessitats individuals com les col·lectives de la comunitat, aquest projecte també està promovent un nou model de tinença i convivència al barri. Un model assequible i protegit, que contribueix a fer efectiu el dret. Es tracta del model en cessió d’ús, un model d’habitatge basat en la gestió col·lectiva i cooperativa permanent en el temps. La titularitat del sòl municipal i la cooperativa podran gaudir del dret d’ús de l’edifici un mínim de 75 anys, tot generant habitatge públic de qualitat a una ciutat com Barcelona.

Col·laboracions

Perviure — Acompanyament i facilitació del grup
Colana arquitectura — Suport en fase de concurs
Jorge Blasco, Estudi M103 — Càlcul estructura
Àurea acústica — Enginyeria acústica