Posar la vida al centre: com podem incorporar la mirada ecofeminista al disseny del cohabitatge? - Celobert CooperativaPosar la vida al centre: com podem incorporar la mirada ecofeminista al disseny del cohabitatge? - Celobert Cooperativa

Posar la vida al centre: com podem incorporar la mirada ecofeminista al disseny del cohabitatge?

  • 15 de juny de 2022
  • Celobert

Un cohabitatge ecofeminista, és un projecte transformador que planteja de forma conjunta abordar els reptes de viure en comunitat en un escenari d’emergència climàtica i crisis socials. Aquests projectes cerquen una resposta conjunta a les necessitats quotidianes, a la cura de les persones i del grup, però també de l’entorn veïnal i natural.

Arran de la bombolla immobiliària de l’any 2008 i la dinàmica especulativa del mercat capitalista, a Catalunya, han proliferat les iniciatives comunitàries d’habitatge, principalment a través de l’impuls de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. En aquest context de creixement i consolidació de diferents projectes en el territori, sembla el moment oportú per incorporar la mirada ecofeminista i enfortir els projectes existents, aquells en fase de disseny i aquells que inicien camí amb l’establiment dels valors col·lectius per assentar les bases des d’on construir una alternativa viable.

Ecofeminisme i cohabitatge

L’ecofeminisme és una proposta transformadora per visibilitzar l’ecodependència (dels recursos naturals) i la interdependència (de les cures). Un moviment que ens ajuda a entendre la interrelació entre el patriarcat que oprimeix les dones i identitats dissidents i el capitalisme que explota i destrueix la natura. Yayo Herrero, referent ecofeminista, ens planteja tres principis clau: suficiència, repartiment i cures per articular la vida en comú i poder dissenyar projectes compatibles amb el sostre ecosocial i la situació d’emergència climàtica i social que vivim.

Aquests principis ressonen en el cohabitatge, o habitatge col·laboratiu, una proposta col·lectiva d’autopromoció d’habitatge per abordar de forma conjunta els reptes de viure en comunitat i facilitar canvis en la nostra vida quotidiana amb una aposta clara per compartir espais, serveis, recursos i coneixements.

Arquitectures ecofeministes

L’arquitectura i l’urbanisme són reflex de les estructures socials. En un context capitalista i patriarcal han perpetuat l’assignació dels rols de gènere, les jerarquies i segregacions funcionals, les desigualtats, i la priorització dels espais productius i els interessos econòmics per davant de les activitats de cures i sosteniment de la vida quotidiana i l’atenció a les necessitats diverses de les persones.

Les arquitectures ecofeministes situen la vida, les persones i el territori al centre. Es posa en valor el lloc i les seves condicions (clima, orientació, materials), els espais de cures (escola, casal, cuina, bugaderia, bany), l’optimització de recursos i energia per disminuir l’impacte al medi ambient i la participació igualitària de les persones en el disseny dels espais i la presa de decisions per construir comunitats compromeses amb l’entorn i el territori. 

Criteris de disseny

Per facilitar el disseny arquitectònic d’espais residencials (entorn, edificis i habitatges) amb una mirada ecofeminista s’han identificat una sèrie de criteris que caldrà tenir en compte per plantejar el disseny de cadascun dels espais per avançar cap a cohabitatges ecofeministes.

FLEXIBILITAT I DIVERSITAT

Ampliar i diversificar les tipologies d’habitatges permet donar resposta a les diferents llars i etapes dels cicles vitals. Alhora la diversitat de persones usuàries d’un cohabitatge incrementa la presència simultània i continua de persones i la densitat d’activitats i usos dels espais que afavoreixen la trobada, la socialització i el suport mutu entre les persones. La flexibilitat dels espais permet el seu canvi i transformació, replantejar les relacions espacials i jeràrquiques entre els espais per afavorir les cures i la corresponsabilitat.

Recomanacions

  • Facilitar les diferents activitats i usos al cohabitatge.
  • Generar diferents tipologies i dimensions del habitatges per permetre que hi visquin diversitat d’unitats de convivència.
  • Dissenyar espais poc especialitzats per a que puguin acollir diferents usos, que puguin canviar amb el temps (dimensió mínima de 10 m2).
  • Dissenyar habitatges que permeten la diversitat de funcionaments i organitzacions de els estances.
  • Disposar d’espais de treball dins i fora de l’habitatge.
  • Facilitar la simultaneïtat d’usos i persones en banys i cuines.

PROXIMITAT

La segregació de decisions segons l’escala i la separació dels usos en la planificació urbana ha fomentat la proliferació d’entorns monofuncionals, on es fa molt difícil la creació de xarxes que articulin les diferents esferes de la vida quotidiana i l’optimització dels recorreguts (espai) i desplaçaments (temps). Cal que les activitats quotidianes se situïn en la proximitat a l’escala de comunitat, veïnat o barri o poble (5 – 15 minuts), prioritzant l’accés a peu, en bicicleta o en transport públic o col·lectiu.

El lloc on s’ubica el projecte condiciona la relació amb l’entorn i les diferents escales d’intervenció que haurà d’abordar per respondre-hi. Caldrà tenir en compte també en el projecte arquitectònic, la disponibilitat de recursos materials locals, principalment d’origen natural i la possibilitat de generació d’energia tant en el propi edifici com en l’entorn pròxim del projecte a través de l’autoproducció o l’articulació de Comunitats Locals Energètiques (CLE).

Recomanacions

  • Ubicar el projecte proper a l’accés a serveis i transport.
  • Facilitar la permeabilitat, visibilitat i relació del cohabitatge amb l’entorn.
  • Reduir e nombre d’habitatges (màxim de 30 o 40) per generar una comunitat més propera i la percepció de seguretat.
  • Utilitzar de materials de proximitat, d’origen natural i lliures de tòxics.
  • Establir una relació fluïda entre l’interior i l’exterior de l’edifici, i entre els habitatges i els espais comuns, per donar seguretat i facilitar les tasques de cura.

AUTONOMIA I SEGURETAT

La percepció de seguretat està vinculada a la capacitat d’apropiar-se dels espais, a l’autonomia d’ús i a la possibilitat de moure’s lliurament i sense restriccions. La manca de visibilitat i claredat, la falta d’il·luminació o l’escassa presència de persones i activitat contribueixen a la sensació d’inseguretat. És vital fomentar l’autonomia de les persones igarantir l’accessibilitat universal en els espais comunitaris, els espais comuns i en els habitatges més enllà dels específicament adaptats per la normativa vigent.

Recomanacions

  • Dissenyar espais comunitaris i utilitzar  materials adequats a les activitats i usos que facilitin la visibilitat (veure i ser vistes).
  • Dissenyar recorreguts accessibles i clars que facilitin l’autonomia i el moviment lliure d’infants, gent gran o persones amb problemes de mobilitat.
  • Disposar d’espais d’emmagatzematge adequats: espais per guardar vehicles de mobilitat (cotxet, bicicleta, patinet), espais per materials d’ús comú i materials de neteja i manteniment; espais d’emmagatzematge als habitatges o disposar de trasters
  • Garantir la il·luminació i seguretat dels espais, accessos i recorreguts.

SOSTENIBILITAT I SALUT

La sostenibilitat social, econòmica i ambiental promou la cerca de les solucions més adequades per a la reducció del consum d’energia, la generació de residus i emissions i l’ús eficient dels recursos. Més enllà de l’eficiència energètica es planteja la incorporació de la salut amb una mirada transversal i integral, amb la definició de criteris de construcció i biohabitabilitat (disseny, sistemes, materials i instal·lacions) per a la millora del benestar de les persones residents.

Caldrà fer una aposta clara per les arquitectures passives, l’ús de materials de proximitat, ecològics i d’origen natural, la millora del confort (acústic, il·luminació i ventilació natural, qualitat de l’aire i reducció de les radiacions) i l’increment del contracte amb la natura i l’entorn a través d’espais exteriors, vegetació i millora de la biodiversitat.

Recomanacions

  • Potenciar els espais exteriors i la connexió amb els espais verds i naturals propers.
  • Dissenyar edificis passius adaptats a l’entorn i al clima.
  • Garantir l’aïllament tèrmic i acústic segons la ubicació.
  • Utilitzar materials naturals i saludables, lliure de tòxics.
  • Prioritzar les instal·lacions i comptadors centralitzats i reduir el consum de recursos naturals
  • Reserva d’espai per al reciclatge, el compostatge i la reutilització de l’aigua.

PARTICIPACIÓ

Posar la vida al centre del projecte col·lectiu també vol dir situar al centre les necessitats diverses i plurals de les persones que hi viuran i dotar-les de les eines per prendre decisions. Per fer-ho, cal la implicació de les futures residents en la configuració del projecte des de les primeres decisions sobre la ubicació del projecte, el procés de co-disseny de l’edifici  i dels serveis compartits i la posterior gestió i governança dels espais i la convivència. El procés de co-disseny d’un edifici de cohabitatge es basa en un diàleg entre el grup (les futures residents), l’equip tècnic d’acompanyament (i tots els equips vinculats) i els requeriments físics i normatius del lloc.

Recomanacions

  • Impulsar la constitució d’una comunalitat.
  • Impulsar una Comunitat Energètica per a la generació i consum d’energies renovables.
  • Facilitar la participació de les persones que residiran en el disseny del propi edifici.
  • Estudiar l’experiència quotidiana i la mobilitat fent visibles les activitats, tasques i usos de cada membre.
  • Prioritzar la creació d’espais comunitaris en planta baixa al servei del veïnat.
  • Facilitar una formació inicial a les persones residents per orientar l’ús dels sistemes passius i actius d’estalvi i eficiència energètica i avaluar periòdicament la gestió dels espais i instal·lacions.
Cap a un cohabitatge ecofeminista

El cohabitatge es caracteritza per la incorporació d’espais i serveis comunitaris per fomentar la socialització,  visibilització i repartiment de les tasques reproductives a la comunitat. Això implica una aposta per compartir espais com la bugaderia, la cuina, espais de jocs, espais exteriors  i espais de co-treball o estudi segons les prioritats o necessitats del grup.

Aquest procés de col·lectivització dels espais residencials té un impacte directe en la configuració actual de l’habitatge, l’edifici i la comunitat. Actualment el DL d’Habitabilitat fixa una dimensió mínima de 36 m2 per habitatge (40 m2 a Barcelona), mentre. el DL 50/2020 facilita la creació d’espais comuns comunitaris al servei dels habitatges i la comunitat i permet reduir la superfície dels espais priavtius fins als 20 m2.

L’habitatge s’ha caracteritzat per una configuració d’espais jeràrquica, segregada i prefixada que dificulta la realitat canviant d’organització social i el cicle de vida de les llars. Els principals espais de cures (bany i cuina) són habitualment els de menor qualitat (il·luminació, ventilació, superfície, orientació) i tampoc es fixa un espai mínim exterior (balcó, terrassa, galeria). Es proposa que els espais siguin més flexibles i diversos per poder donar resposta a les necessitats i activitats a desenvolupar i a la diversitat de persones.

La participació de les persones residents en el procés de co-disseny dels projectes de cohabitatge és una oportunitat per repensar que vol dir habitar, que vol dir fer-ho col·lectivament i quines necessitats, funcions i espais necessitem a la nostra vida quotidiana per poder construir comunitats més igualitàries i sostenibles i trencar amb els models establerts.

Totes les guies del projecte:

ARQUITECTURA | Cap a una arquitectura ecofeminista al cohabitatge

Guia per facilitar la incorporació de la mirada ecofeminista al cohabitatge, centrada en els criteris de disseny urbà i arquitectònic.


AMBIENTAL | Manual ecofeminista: pràctiques ambientals als projectes de cohabitatge

Guia amb accions per a projectes de cohabitatge que es plantegen fer un pas cap a la transició ecosocial.


RELACIONS | Manual de cures a les comunitats

Guia per aplicar l’ecofeminisme als projectes de vida en comunitat.


CONFLICTES | Guia per a l’elaboració d’un protocol de gestió de conflictes en comunitats

Eina d’aplicació pràctica per saber com es vol gestionar els conflictes a la comunitat o cohabitatge.


AGRESSIONS | Guia per a l’elaboració d’un protocol per a la prevenció i l’abordatge d’agressions masclistes

Eina de suport per a aquelles organitzacions i comunitats que vulguin elaborar un protocol de prevenció i gestió d’agressions masclistes.


Veure més articles
Veure més noticies