Quan parlem de Comunitats Energètiques (CE) ens referim a agrupacions de persones que consumeixen energia de forma eficient i respectuosa amb els objectius de:
- Autogestionar-se energèticament
- Generar cohesió del poble
- Reduir la petjada de carboni
- Lluitar contra la pobresa energètica
- Impulsar la mobilitat compartida
- Conscienciar i formar la ciutadana
- Apostar per projectes energètics, com la col·locació de panells solars fotovoltaics i activitats de conscienciació mediambiental
És una opinió generalitzada que la forma jurídica més adient per la creació de comunitats energètiques són entitats sense ànim de lucre, i especialment les cooperatives. Els principis cooperatius compleixen clarament amb els dos objectius principals de les comunitats energètiques establerts a les directives europees que han aportat un primer marc legal:
Fer participar la ciutadania en el sector energètic i generar col·lectivitat, reforçant llaços amb persones sòcies treballadores que comparteixen visió en la forma de vida.
En aquest sentit, considerem que seria interessant aprofitar entitats jurídiques existents a l’ordenament jurídic espanyol ja que poden tenir efecte multiplicador en el desplegament de les CE. Un exemple serien les cooperatives d’habitatge, que en els seus estatuts ja estableixen que són un tipus d’organització democràtica i participativa, amb interessos a formar i utilitzar de forma adient i eficient els sistemes d’energia que puguin arribar a disposar. De fet, actualment ja estan sorgint a nivell estatal molts projectes de comunitats energètiques que, malgrat les incerteses que implica ser les primeres a fer les coses de forma diferent a l’habitual i encara més en un sector tan complex com l’energètic, tenen prou empenta per tirar endavant aquest tipus d’iniciativa. No només veuen en aquest model un sentit i benefici propi, sinó també una aportació social ja que impliquen un canvi de paradigma dins del sector energètic, fent-lo més participatiu, sostenible i just. A continuació citem un exemple que ens toca de prop a Celobert.
Cirerers és un habitatge cooperatiu que conjuntament amb la també cooperativa d’habitatge La Morada, volen constituir-se formalment com a comunitat energètica. Ambdues situades a la plaça de les Dones de Nou Barris, tenen per objectiu ampliar el seu impacte positiu més enllà dels respectius edificis, concretament a 500 metres a la rodona segons les limitacions de distància que ens marca la normativa actual. Per tenir una idea del potencial que té un projecte com aquest, mostrem a continuació l’abast que tindria avui la hipotètica Comunitat Energètica que hem anomenat “Plaça de les Dones de 9 Barris”:
Aquesta imatge, generada a través del portal Som Comunitat Energètica, mostra la ubicació d’aquests dos habitatges cooperatius i tots els edificis a un radi de 500 metres que podrien formar part d’aquesta CE. Els colors del gràfic, també generat a través del portal, indiquen la capacitat de produir energia amb energia elèctrica amb panells fotovoltaics que tindrien tots aquests edificis. Aquest cas, replicable a qualsevol espai urbanitzat, ens serveix per veure l’enorme capacitat de producció d’energia que té una mateixa comunitat energètica.
Marc legal de les Comunitats Energètiques
El passat 31 de maig de 2022 el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya va organitzar una jornada sobre Comunitats Energètiques per tal de compartir perspectives, experiències, opinions i reptes pendents. Creiem que la iniciativa va aportar una visió general molt clara de la situació actual, per això compartim a continuació algunes de les conclusions a què es va arribar, així com referències per a qui vulgui conèixer amb més profunditat aquesta nova manera d’entendre i gestionar l’energia.
En la situació actual, l’incompliment per part del govern espanyol dels terminis per transposar les directives europees sobre comunitats energètiques no permet tenir un marc jurídic favorable per atraure nous projectes. No obstant això, actualment es disposa del que diu el Reial Decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s’aproven mesures en matèria d’energia i altres àmbits per la reactivació econòmica. Això modifica la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, canviant l’Article 6 de la lletra J que defineix les Comunitats d’Energia Renovables (CER) a través de l’Article 4 – Tres:
“J) Las comunidades de energías renovables, que son entidades jurídicas basadas en la participación abierta y voluntaria, autónomas y efectivamente controladas por socios o miembros…
…que están situados en las proximidades de los proyectos de energías renovables que sean propiedad de dichas entidades jurídicas y que estas hayan desarrollado, cuyos socios o miembros sean personas físicas, pymes o autoridades locales, incluidos los municipios y cuya finalidad primordial sea proporcionar beneficios medioambientales, económicos o sociales a sus socios o miembros o a las zonas locales donde operan, en lugar de ganancias financieras.”
A Catalunya s’ha incorporat al Decret Llei d’Energies Renovables Distribuïdes i Participades, aportant matisos respecte a la normativa estatal. Per exemple, s’hi diu que com a mínim el 50% de les persones participants han de ser locals. Però està per veure què es deixarà regular i fins on, ja que sembla que hi ha conflicte sobre afectacions competencials.
Formes jurídiques
Per una banda, apareixen les CE com a actors dins del sector energètic que permeten la participació activa de la ciutadania. La normativa europea introdueix dos conceptes sobre el que s’entén com a comunitat energètica:
- Comunitat Ciutadana d’Energia, CCE (Directiva UE 2019 / 944, sobre normes comuns pel mercat interior de l’electricidad, Art. 16)
- Comunitat d’Energia Renovable, CER (Directiva UE 2018 / 2001, foment d’ús d’energia procedent de fonts renovables, Art. 22)
Aquestes comunitats estan pensades per projectes de qualsevol energia renovable (energia tèrmica, energia elèctrica i energia d’emmagatzematge/transport). Aquesta figura, d’acord amb les corresponents directives, té com a finalitat la participació de la ciutadania i autoritats locals en els projectes d’energies renovables, el que permetrà una major acceptació local d’aquestes energies i una participació més gran de la ciutadania en la transició energètica.
Per l’altra, tenim el sector energètic i dins d’aquest l’elèctric, un sector regulat que davant de les activitats econòmiques liberalitzades, està sotmès a norma, requisits i exigències que imposen els poders públics o que estableixen els governs. Dins d’aquesta regularització, la normativa sectorial determina qui pot operar dins del sector energètic i tradicionalment tenim: les comercialitzadores (com a representants de la ciutadania, organitzacions i altres punts de subministrament), les persones consumidores directes a mercat, les distribuïdores, les transportistes i les productores.
En aquest context, les persones consumidores hem tingut un paper passiu i unidireccional, únicament de consumidores. A causa de les necessitats d’un canvi de model energètic, les tendències del sector i sobretot, per la facilitat de producció particular a petita escala, des de fa un temps s’ha començat a establir un sistema descentralitzat bidireccional. Això ha provocat un sistema ple d’energies renovables que deixen de ser gestionables ja que no es pot decidir quan generen electricitat.
Dins d’aquest nou escenari, el mercat es veu obligat a canviar per adaptar-se a un sistema flexible. A partir d’aquí neix la figura d’agregació de demanda elèctrica, que són grups de diferents agents/clients dins del mateix sistema elèctric (per exemple consumidors, productors, prosumidors) que actuen com si fossin una sola entitat en el moment de participar al mercat elèctric o de vendre serveis als operadors del sistema. Això permet que tant ciutadania com administracions i empreses puguin començar a desenvolupar ajustos entre oferta i demanda.
Per aquest motiu, la legislació europea modifica la regulació de l’actual sistema elèctric ja que, per una banda, es comença a potenciar i promocionar l’autoconsum, i per altre, cal regular els nous actors que comencen a intervenir en els ajustos entre oferta i demanda (bàsicament comunitats energètiques i agregadors de demanda).
Caixa d’eines
Projectes i recursos:
Repositori de Comunitats Energètiques creat per la Comissió Europea. També s’hi pot trobar la Caixa d’Eines per trobar plantilles de model comercial o una guia pas a pas sobre com sonctrui una comunitat energètica.
El portal Som Comunitat Energètica es pot simular la creació de comunitats energètiques i conèixer estalvis energètics i econòmics que suposaria, així com saber quins agents facilitadors (administracions i empreses) operen aprop de la proposta.
La revista Opcions dedica el seu últim quadern a parlar sobre energia com a bé comú, amb articles i entrevistes al voltant d’aquest tema.
Som Energia, Coopdevs i e-Plural han elaborat aquestes guies temàtiques per ajudar a conèixer millor què són les CE, els seus objectius, funcionament i exemples de casos reals.
Guies i informes:
- Comunidades energéticas, una guía para impulsar la Energía comunitaria | Amigos de la Tierra
- Comunidades energéticas: aportaciones jurídicas para su desarrollo en España | Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente (IIDMA)
Regulació Catalunya:
- Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic
- Llei de transició energètica de Catalunya i transformació de l’Institut Català d’Energia en l’Agència d’Energia de Catalunya
- PROENCAT 2050
Regulació estatal:
- Ley 24/2013 de 26 de desembre, del Sector Elèctric
- Ley 7/2021, de 20 de mayo, de cambio climático y transición energètica
- RD-L 244/2019, de 5 d’abril
- Real Decreto-Ley 23/2020, de 23 de juny, través de l’Article 4 – Tres, pel que s’aproven mesures en matèria d’energia i altres àmbits per la reactivació econòmica, pel qual es modifica la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, es modifica l’Article 6 de la lletra j que defineix CER
- Orden TED/1446/2021, de 22 de diciembre, por la que se aprueban las bases reguladoras para la concesión de ayudas del programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunidades energéticas (Programa CE Implementa), en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia
- Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia
— CE Implementa
— CE Aprende
— CE Planifica
Regulació europea:
- DIRECTIVA (UE) 2018/2001 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 11 de diciembre de 2018 relativa al fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables
— Comença a transposar-se al RD-L 23/2020 a través de l’Article 6 – lletra f, la qual modifica la Llei del Sector Elèctric
- REGLAMENTO (UE) 2019/943 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 5 de junio de 2019 relativo al mercado interior de la electricidad
- Proposa transposar les Comunitats Ciutadanes d’Energia era fins desembre 2020
- El Ministeri ho va obrir a consulta pública per a la regulació de Comunitats Ciutadanes d’Energia a novembre de 2020
Regulació d’altres països: