Cooperatives en transició feminista

El cercle de dones

Paula: A Celobert volíem ser una organització feminista i no sabíem massa com fer-ho. En quin moment et transformes en feminista i, encara més difícil, com ho fas col·lectivament i que no sigui només un eslògan? Algunes de les dones de Celobert hem militat o participat en espais feministes i tothom a la cooperativa estem a favor de la igualtat, òbviament. Però, això és suficient? La majoria de les cooperatives que es reivindiquen com a feministes estan formades exclusivament per dones i han nascut amb aquest objectiu, nosaltres havíem de trobar un camí diferent…

Vam fer algun pas formant-nos, fent recerca per poder fer una arquitectura amb perspectiva de gènere. Vam elaborar un Pla d’Igualtat, un protocol antiassetjament juntament amb el Grup Ecos, vam reforçar algunes pràctiques que fa temps que fem a favor de la conciliació, el benestar de l’equip, la democràcia interna, etc.

I de cop, el 2022, sense saber massa per què ho fèiem, vam començar un cercle de dones. Potser van ser les ganes de trobar-nos fora de la feina o que la síndrome de la impostora apareixia massa sovint. Així doncs, un cop al mes i en hores laborables, ens vam començar a trobar al local de Fil a l’Agulla. Veníem de moments diferents, sentint-nos més còmodes o fora de lloc, però aquelles tardes van crear un vincle de sororitat entre nosaltres. Ens començàvem a creure que aquest era el camí.

A la vegada, es va començar a generar un gran interrogant: que fem amb l’altra meitat masculina de la cooperativa? Vam fer una sessió mixta que va ser incòmode. Les dones ens sentíem privilegiades d’haver gaudit d’aquell espai i el volíem compartir, però no estàvem en el mateix punt.

El cercle d’homes

Jordi: Els homes havíem apostat també per fer passos en la direcció d’integrar la dimensió feminista a la cooperativa i teníem clar que és el que volíem, però no sabíem molt bé com fer-ho. Cadascú des de la seva vivència personal, tots ens sentim propers al feminisme.

Quan les dones ens van suggerir fer el cercle d’homes, va ser el detonant per començar a fer-nos preguntes i vam començar un espai de reflexió. D’alguna manera, les dones ens estaven dient que, tot i estar totalment alineats amb la visió feminista del món, no estàvem fent prou. Vam començar a plantejar-nos seriosament què vol dir estar en situació de privilegi, com això pot fer que la nostra actitud sigui més aviat passiva. Per exemple, tot el que havíem decidit fer com a cooperativa (pla d’igualtat, protocol antiassetjament, etc.) ho havien liderat elles. En definitiva, ens vam adonar que ens costava fins i tot ubicar-nos.

Per això vam decidir iniciar, més formalment, un espai de cercle d’homes amb l’acompanyament d’EntreHomes. Va ser en aquell punt, abans d’iniciar l‘acompanyament, quan les dones ens van convidar a compartir amb elles una darrera sessió del seu espai de cercle. Va ser un espai estrany perquè no sabíem exactament què anàvem a fer ni quin era l’objectiu de convidar-nos. Tot i així, va ser una sessió molt rica, on vam debatre sobre la diferent situació d’homes i dones, i la necessitat o no d’espais mixtes dins la cooperativa en l’àmbit de les cures. No vam arribar a conclusions concretes, però els homes vam sortir-ne amb una idea clara: les dones compten amb nosaltres per fer juntes aquest camí.

En aquests moments, ens trobem a la meitat de les sessions del cercle d’homes. Estem aprenent i experimentant moltes coses que transcendeixen l’entorn laboral i travessen tota la nostra experiència vital.

La transició feminista

Paula i Jordi: I aquí estem, homes i dones de Celobert, seguint un camí que no sabem massa cap a on ens portarà. De moment, mirem cap endins per transformar-nos col·lectivament, posant la cooperativa al servei de la transformació del sistema de dominació patriarcal perquè ens alliberi, independentment del gènere. A partir d’una pràctica diària i des d’una perspectiva conjunta a la feina, però també al dia a dia de cadascuna de nosaltres.

Som plenament conscients que estem en un camí que no s’acaba. Sabem que mentre el recorrem, dubtarem, ens equivocarem i rectificarem, fins i tot de vegades patirem. Però sí que tenim algunes certeses: anem en la bona direcció i el volem fer juntes.

I aprofitant aquest 8M, hem volgut reflexionar sobre què ens aporta el feminisme com a cooperativa, des d’una visió de grup però també individual. Us deixem algunes reflexions que han sortit:

Que el feminisme sigui un dels pilars de Celobert m’aporta la tranquil·litat de veure’m en un espai segur, on em sento acompanyada i cuidada per totes les meves companyes.

A escala personal, el feminisme m’aporta el coratge i la força per fer-me notar i valdre en espais masculinitzats de la professió, com poden ser les obres. Quan en aquests espais sento que em faig petita, el feminisme em recorda que aquell també és el meu lloc i m’ajuda a agafar l’espai que em pertoca.


A nivel de cooperativa, para mí aporta un ambiente laboral sano, sincero, comprometido y transparente. Una formación y evolución constante que se refleja en las relaciones internas y toma de decisiones.

A nivel personal, tomar conciencia de mis privilegios y patrones patriarcales; admiración (hacia mis compañer@s) y fuerza seguir remando en esta dirección.


Penso que promoure el feminisme en un marc laboral, amb hores remunerades, on persones en diferents nivells d’implicació en l’activisme feminista podem reflexionar conjuntament i aplicar canvis a múltiples nivells, individuals, col·lectius, en l’organització interna, en la feina que fem, en les accions cap enfora, té un potencial enorme.


Incorporar el feminisme a Celobert ens permet abordar temes impensables en altres espais laborals: revisar salaris entre totes, organitzar cercles de dones i d’homes en horari laboral, tenir una comissió de cures que vetlla pel benestar de totes, tenir flexibilitat horària, etc. Sempre que ho explico, la gent no es creu que fem totes aquestes coses a la feina…!


Em sento molt afortunat per disposar d’un ambient laboral que m’ha permès descobrir el feminisme i poder integrar aprenentatges que arriben també a altres entorns de la meva vida personal. Per exemple, participar del cercle d’homes m’ha permès entendre com ens podem ajudar entre els homes per reconèixer com ens afecta la cultura patriarcal i afrontar plegats les nostres dificultats com a homes.

Queda molt camí per fer, però sento que a Celobert estem en un espai privilegiat per aprendre i amb un equip convençut per dur a la pràctica un feminisme transformador.