El passat novembre ens vam trobar a Barcelona més de 500 persones al Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per eixamplar el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i la defensa del dret a l’habitatge.
Quatre dies intensos de debat i reivindicació, amb la participació d’equips tècnics, administracions, cooperatives d’habitatge i ciutadania d’arreu de l’Estat i el compromís de construir un model transformador que defensa l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió, de propietat col·lectiva i gestió comunitària.
Des de Celobert, com a membres de la Sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), hem participat de l’organització del Fòrum i volem compartir amb vosaltres algunes reflexions.
Polítiques públiques pel foment
de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
El primer dia del Fòrum vam participar a la taula d’experiències municipals d’impuls de polítiques pel foment de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, moderada per la Diputació de Barcelona, ens supramunicipal que dona suport tècnic als municipis que volen impulsar el model. Vam exposar, i reivindicar, que els ajuntaments poden impulsar el model a través de diferents mecanismes, alguns d’ells són:
- Cessió de sòl. El 2019 l’Ajuntament de Manresa va cedir un solar a la cooperativa La Raval per a la promoció d’habitatge cooperatiu, a través d’un concurs públic per a la constitució d’un dret de superfície. El projecte ha de permetre regenerar el nucli antic amb un projecte comunitari que oferirà espais al veïnat.
- Suport a l’adquisició. L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni va facilitar l’adquisició d’una finca per part de la cooperativa Sostre Cívic, per transformar-la en habitatge cooperatiu per a joves, a partir de l’adjudicació d’una subvenció directa. L’edifici era propietat d’una entitat financera i tenia les obres aturades.
- Adequació del planejament. L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha facilitat la redacció i aprovació d’unes modificacions de planejament per permetre la densificació d’unes parcel·les amb ús unifamiliar, per destinar-les a habitatge cooperatiu. Les modificacions han permès el destí a habitatge plurifamiliar i la generació de fins a 15 habitatges amb protecció oficial. El projecte feminista de La Renegà preveu alhora que dos d’aquests habitatges es destinin a finalitats socials.
- Compromís polític. El mateix divendres es va signar, a la cooperativa La Xarxaire de la Barceloneta, la Declaració de Barcelona per l’habitatge cooperatiu amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració pública per tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu. La declaració la van signar per diferents representants d’administracions públiques com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis per l’Economia Social, el Govern del País Basc, Govern de la Generalitat Valenciana, Consell Insular de Menorca i el Govern de les Canàries.
El dissabte vam tenir l’oportunitat de debatre entorn a grans temes que de manera transversal interpel·len al moviment cooperatiu com la diversitat, l’assequibilitat, el feminisme, les cures, l’arrelament al territori, la comunitat, les dependències i la gent gran, la sostenibilitat i la transició ecològica.
Nous models de convivència
Vam parlar sobre nous models de convivència i com aquests es poden traduir en innovacions en la pròpia concepció i forma dels habitatges. Al debat, on vam participar les cooperatives d’arquitectes Celobert, Voltes, Arbag i Lacol, es va parlar de noves maneres de concebre l’habitatge que el model cooperatiu i les comunitats estan plantejant. El debat va girar al voltant de tres eixos:
- Espais d’infraestructura comunitària. Els edificis de cohabitatge es caracteritzen per trencar els límits entre allò privat i allò públic i comunitari, casa nostra passa a ser tot l’edifici amb la definició d’espais privatius i espais comunitaris. Els espais comunitaris van molt més enllà d’aquells espais amb usos específics (sala polivalent, cotreball, bugaderia) per esdevenir una manera de viure a l’edifici, on els espais intersticials (escala, replà, terrassa, passera) juguen un paper rellevant com a suport i centre de la vida quotidiana. Vam compartir la nostra experiència en el disseny dels carrers-replà del projecte Cirerers a Nou Barris i dels espais comuns en doble alçada del projecte Torrent Viu a Sarrià.
- Adaptabilitat dels espais privatius. El model cooperatiu en cessió d’ús, que fuig de la propietat individual, impulsa la necessitat de configurar tipologies flexibles que s’adaptin a la rotació i canvis de les usuàries, alhora que permeti l’apropiació dels habitatges en el cas de voluntat de permanència. Es planteja com trobar un equilibri entre l’estandarització i la personalització. L’equip de Voltes destacava que cal diferenciar els projectes urbans amb major necessitat d’industrialització dels rurals amb lògiques més comunitàries fora de l’heteronormativitat. Per altra banda, Arqbag proposava la definició de tres elements: estructura dura (estructura), tova (envans) i mòbil (mobiliari) per fer possible la flexibilitat.
- Models de convivència. A partir de la pregunta, què vol dir ser comunitat. Apareixen diferents reflexions. És només compartir espais? Compartir economia? Compartir vincles? Creiem que tots els grups necessiten d’una reflexió profunda sobre com volen construir la seva comunitat per tal que l’arquitectura pugui donar-hi una resposta a la mida de les seves il·lusions i necessitats i no sigui una imposició o una rèplica del model d’altres comunitats.
Cal que l’arquitectura sigui suport de la vida comunitària, però generar comunitat va molt més enllà del disseny arquitectònic i no es pot donar únicament amb el disseny d’espais comunitaris. El disseny no crea la comunitat, la fa possible.
L’accés al sòl i el finançament
Uns dels principals reptes per al creixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús són l’accés al sòl, la recuperació de patrimoni i el finançament dels projectes. El diumenge vam conèixer les experiències públic-comunitàries d’accés al sòl a través dels Community Land Trust (CLT), estructures de custòdia de terres a perpetuïtat. Lorenzo Vidal i Àngela Garcia ens van parlar de diferents models que poden servir-nos de referència, des de les primeres experiències a Burlingtion (Estats Units) a les darreres del CLT Brussels (Bèlgica) i Leeds CLT (Anglaterra).
La possibilitat d’impulsar Community Land Trust a Catalunya obre diferents debats estratègics:
- Quin pot ser l’àmbit geogràfic. Carrer, barri, municipi, regió, àmbit metropolità.
- Governança tripartita. Una governança compartida entre les persones residents, les entitats i l’administració pública, on la societat civil sigui majoria.
- Recuperació de sòl. Ha de ser un mecanisme comunitari per a la recuperació i desmercantilització de sòls i edificis privats, que permeti combatre l’especulació.
- Diversitat de tinença. La recuperació de sòl i la gestió a perpetuïtat permeten destinar el sòl a diferents règims de tinença (dret de superfície, lloguer, cessió d’ús) sempre que es mantingui la propietat comunitària/col·lectiva per part del CLT.
- Marc legal. No existeix una figura jurídica específica i en cada país on s’ha desenvolupat s’ha utilitzat diferents models (associació, cooperativa de segon grau). França ha desenvolupat un model jurídic específic.
L’Ajuntament de Barcelona va promoure l’any 2021 el Conveni amb entitats sense ànim de lucre (ESAL) per al destí de sòl i patrimoni públic per a l’habitatge assequible i social en col·laboració amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, la Xarxa d’Economia Social i Solidària, la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social i Gestores d’Habitatge Social de Catalunya (GHS), per a la promoció d’un miler d’habitatges socials.
El finançament dels projectes ha passat a ser un dels reptes més importants per fer el salt d’escala de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya i a l’Estat. Cada vegada són més el nombre de projectes arreu de l’Estat i major la demanda de finançament a les entitats de crèdit que han apostat per aquests projectes com la banca ètica Fiare i la cooperativa de crèdit Coop 57. Les dues entitats valoren que caldrà tenir en compte:
- Garanties. La necessitat d’ampliar les garanties i avals públics i col·lectius per assegurar l’estabilitat dels projectes.
- Tipus d’interès. La situació d’inflació tindrà un impacte de la demanda de major finançament i l’encariment del cost hipotecari.
- Diversitat d’actors. Ampliar el nombre d’entitats del sector financer ètic cooperatiu amb capacitat de finançament i suport al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús vetllant pel manteniment de la propietat col·lectiva.
- Assequibilitat. Cercar aliances amb més actors i entitats socials per poder fer-ho més assequible als sectors populars. No podrem alhora assolir el finançament, l’assequibilitat i la viabilitat.
- Gent gran. Es percep un major interès i demanda d’habitatge cooperatiu per gent gran, una generació amb major disponibilitat d’estalvis i garanties per fer front al retorn del préstec.
El Fòrum va ser una oportunitat per conèixer de primera mà les experiències de projectes feministes (La Renegà, La Morada), sèniors (Can 70, Walden XXI, Trabensol), generacionals (La Borda, La Balma, Cirerers), rurals (Cal Cases, el Turrós, Arterra Bizimodu) i també socials (TEB, Punt de referència, Fundació Nazareth). El projecte d’investigació Alterhabitat publica el Mapa per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a l’Estat, on es poden conèixer molts d’aquests projectes en convivènia o promoció amb més de 600 habitatges a Catalunya.
