Ara que s’inicia una nova legislatura i que cal definir les línies de treball entorn a l’habitatge que els ajuntaments impulsaran durant els propers 4 anys, ens sembla interessant recuperar una presentació que vàrem treballar per a la jornada “Deu anys de la Llei del dret a l’habitatge” celebrada el 4 de maig de 2018 a Girona i organitzada conjuntament per la Diputació de Girona, l’Observatori DESC i l’institut de recerca TransJus.
En aquella sessió vàrem intentar aportar elements de reflexió entorn a la relació entre la política d’habitatge i l’urbanisme, dos camps que sempre han estat íntimament relacionats. El nou enfocament integral de la política d’habitatge, des d’una perspectiva de drets ens obliga a anar més enllà de la promoció de nou habitatge assequible. Així doncs, entenem que cal conèixer i tenir en consideració, les moltes eines que l’urbanisme ens ofereix en relació a la generació d’un habitatge digne i assequible i a la protecció de les persones residents.
Quan a Celobert acompanyem els ajuntaments en la definició de les seves polítiques d’habitatge sempre treballem entorn a quatre potes bàsiques:
Ampliació del parc assequible i social
Millora de l’estat dels habitatges existents
Garantia del bon ús d’aquest habitatge
Atenció a l’emergència i l’exclusió residencial
A aquestes quatre potes cal afegir un tema clau, que ha de fer possible el desenvolupament de les accions previstes, l’estructuració d’un servei municipal d’habitatge amb capacitat d’assumir els reptes que el municipi necessita.
Doncs bé, l’urbanisme pot permetre aprofundir les actuacions en relació als tres primers blocs, a partir d’un ampli ventall d’eines que provenen del món del planejament urbanístic.
Generar habitatge assequible
En primer lloc, podem desenvolupar nous planejaments que ens permetin generar les reserves per a habitatge amb protecció oficial, així com definir nous models residencials compactes que facilitin la generació d’habitatge assequible, tot i que aquest no sigui protegit. Aquestes mesures ens permetran implicar als agents privats en la generació d’habitatge assequible, però serà clau que aquest habitatge es desenvolupi a partir de models estables en el temps.
També podem transformar reserves d’equipaments en habitatges dotacionals, garantint l’ús com a equipament de les plantes baixes. Aquest mecanisme ens aproxima a la identificació de l’habitatge com a una dotació i a la possibilitat de generar habitatge assequible sense recórrer a nous planejaments.
Finalment, podem avançar en la generació d’habitatge amb protecció oficial en la ciutat consolidada a partir de diferents instruments com: l’establiment d’àrees de tanteig i retracte, que facilitin l’adquisició preferent d’habitatge per part de l’ajuntament; el desenvolupament de modificacions de planejament que permetin establir el destí parcial a habitatges amb protecció de part de les noves promocions o rehabilitacions; o l’activació del registre de solars per tal d’incidir en la promoció d’aquells solars que estan lliures amb finalitats especulatives.
Regular l’ús residencial i limitar els usos diferents a l’habitatge
En primer lloc, podem limitar els usos diferents a l’habitatge en el teixit residencial a partir de dues actuacions bàsiques: el desenvolupament de modificacions de planejament que evitin la substitució de l’habitatge permanent per altres usos, especialment en plantes pis, en entorns on els processos gentrificadors poden fer atractiu aquest canvi, ja sigui amb destí a activitats de serveis o a habitatges no permanents; o el desenvolupament de plans especials urbanístics que permetin regular la implantació d’habitatges d’ús turístic.
Per altra banda, es pot impulsar la transformació de plantes baixes, especialment aquelles sense ús, en nous habitatges o allotjaments que pot facilitar la generació d’habitatge assequible en entorns centrals dels municipis, alhora que es genera un habitatge accessible, per exemple per a persones grans.
Facilitar la millora del parc construït
La millora del parc construït és un repte clau dels nostres municipis, que requereix d’importants pressupostos, però també d’eines per tal que les pròpies persones residents puguin millorar els seus habitatges, i és especialment en aquest segon camp, en el qual, el planejament urbanístic, pot jugar un paper clau.
En primer lloc, es poden desenvolupar els ajustos normatius necessaris per facilitar la millora energètica i de l’accessibilitat, a partir, per exemple, de modificacions de planejament que permetin la incorporació d’ascensors.
En segon lloc, es poden preveure modificacions de planejament que facilitin el manteniment i millora dels habitatges dels teixits històrics, a partir del treball entorn als volums disconformes, així com d’aquells condicionants del planejament que impulsin la substitució.
En tercer lloc, cal prendre consciència de l’efecte sobre l’estat dels habitatges de les afectacions urbanístiques i desenvolupar modificacions de planejament que permetin eliminar-les o reduir-les, quan les noves circumstàncies del municipi no les facin necessàries, o habilitar mecanismes per poder fer-les efectives, en el cas que es mantingui la seva necessitat.
Per altra banda, es pot recórrer a la definició d’àrees de conservació i rehabilitació que puguin facilitar la rehabilitació per part de l’administració, o el suport de l’administració a partir de l’elaboració de projectes i la facilitació de finançament.
Finalment, es fa necessari l’impuls de la disciplina vinculada al mal estat de l’edificació, no només en aquells casos en els quals es detecti un perill en via pública, sinó també en aquells casos en els quals el mal estat pot incidir en les persones residents, especialment en el cas d’habitatges de lloguer.
Així doncs, el planejament urbanístic és un gran banc d’eines per identificar alguns instruments que els municipis poden requerir per desenvolupar la seva política d’habitatge. A Celobert, som unes fermes defensores de la planificació de les polítiques d’habitatge i per aquest motiu acompanyem als Ajuntaments per fer-ho, tenint en compte tots els instruments disponibles, entre d’ells, per descomptat, els urbanístics, promovent la coordinació entre departaments municipals i treballant amb les entitats socials i veïnals i la ciutadania, perquè únicament utilitzant totes les eines al nostre abast podrem apropar-nos a l’objectiu de poder garantir un habitatge digne i assequible.