Les Àrees de Conservació i Rehabilitació, eines de regeneració urbana a través del veïnat - Celobert CooperativaLes Àrees de Conservació i Rehabilitació, eines de regeneració urbana a través del veïnat - Celobert Cooperativa

Les Àrees de Conservació i Rehabilitació, eines de regeneració urbana a través del veïnat

  • 15 de novembre de 2021
  • Celobert

El Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) impulsa diferents iniciatives de millora de barris estructurades a partir del que determina el Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges (PMRH). Aquest pla se centra en els habitatges construïts fins el 1980 perquè a partir de llavors ja hi havia algunes normatives requerint cert aïllament tèrmic, i perquè són edificis que tenen 40 anys o més. El pla també descriu diferents àmbits amb necessitats de rehabilitació diferents en funció de l’estat general dels edificis, el seu comportament energètic o la renda disponible de les seves habitants, i en funció d’això determina quatre programes d’intervenció:

Imatge 1 | Font: Consorci Metropolità de l’Habitatge

El programa amb més necessitat d’intervenció pública és el CMH4 i treballa a partir de les Àrees de Conservació i Rehabilitació (ACR), un mecanisme innovador que permet rehabilitar els edificis d’habitatges dels barris amb una situació de major vulnerabilitat. Històricament, els projectes de millora en aquests barris han anat dirigits a l’espai públic i equipaments, però no han incidit en l’espai privat, en els habitatges. En aquest sentit, les ACR permeten actuar directament en les condicions dels habitatges amb l’objectiu de revertir el mal estat de conservació i millorar l’eficiència energètica i l’accessibilitat, actuacions que signifiquen una millora considerable en la qualitat de vida del veïnat. 

Com ja hem comentat en aquest article, un dels exemples paradigmàtics on s’ha utilitzat aquesta eina és al carrer Pirineus al barri del Fondo a Santa Coloma de Gramenet. El projecte Renovem els barris no només ha servit per rehabilitar diferents edificis d’habitatges, sinó també ha estat un procés empoderador pel propi veïnat que ara veu amb orgull com el seu barri s’ha convertit en referent per altres ciutats. Un procés que ha comptat amb la participació de l’ajuntament però també del veïnat, on les comunitats de propietàries han tingut un rol fonamental, i que ha permès trencar l’estigma que vivia el barri teixint vincles que han anat més enllà del procés de rehabilitació.

Testimoni d’algunes veïnes del barri del Fondo sobre el projecte

A més de Santa Coloma de Gramenet, també s’estan impulsant ACR a Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, i l’any passat es van convocar dos concursos per dissenyar i portar-ne a terme els projectes de millora. A partir d’aquest concurs es van seleccionar un primer grup de 20 equips d’arquitectes, especialistes i mediadores, per una banda, i un segon grup de 20 equips d’arquitectes tècnics per l’altra. Cada equip del primer grup realitzarà la diagnosi de l’estat actual, una proposta d’avantprojecte de rehabilitació, aconseguir l’acord de la comunitat per tirar endavant les obres i, un cop hi hagi acord, redactar els projectes executius i dirigir les obres; tot plegat amb mediació i amb el suport de l’equip tècnic del segon grup pel què fa al seguiment econòmic. Pel concurs del primer grup s’ha valorat l’experiència de l’equip, tant en rehabilitació energètica i accessibilitat com en mediació, i s’han posat en valor aspectes com la millora energètica, el seu cost i la capacitat per millorar l’aparença de l’edifici.

Celobert som un dels equips tècnics seleccionats i ara ens trobem en les primeres fases de diagnosi dels primers paquets d’habitatges. El nostre cas comprèn 6 comunitats de veïnes amb 146 entitats del barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, i en breu començarem a programar les visites per poder fer la diagnosi. Es preveu tenir l’avantprojecte aprovat al segon trimestre del 2022, acabar el projecte executiu al tercer trimestre i que les obres es realitzin durant el 2023. 

La rehabilitació com a estratègia per combatre l’emergència climàtica i habitacional

Els projectes de rehabilitació que es presentin hauran de resoldre problemes de conservació que es detectin i millorar el comportament energètic i l’accessibilitat dels habitatges. En aquest sentit, des de Celobert pensem que les ACR són una bona estratègia per ajudar a combatre l’emergència climàtica i habitacional perquè incideixen en tres aspectes clau:

  • Sostenibilitat, perquè allarga la vida útil dels edificis i posa en valor el teixit existent
  • Eficiència energètica, perquè contribuieix a reduir el consum i cost energètic de les llars, ajudant a combatre la pobresa energètica
  • Apoderament comunitari, perquè permet l’assequibilitat i fomenta la participació del veïnat

Pel que fa a la sostenibilitat, el projecte aposta per intervenir en el parc edificat existent a través de la rehabilitació amb l’objectiu d’allargar la vida útil dels edificis i millorar-ne les seves condicions. Segons dades del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) es calcula que a nivell estatal, tenim un dels majors parcs edificats amb més edificis obsolets energèticament, equivalent al 8% del total, uns dos milions d’habitatges en mal estat de conservació i el 60% dels habitatges espanyols construïts sense cap normativa d’eficiència energètica. Un dèficit molt important que cal revertir i que sembla que es podrà fer a través dels fons europeu de recuperació Next Generation.

En l’àmbit d’eficiència energètica, les dades no són més optimistes: segons la Directiva Europea de Eficiencia Energética en Edificios, es calcula que els edificis són responsables aproximadament del 40% del consum d’energia i del 36% de les emissions de diòxid de carboni a la UE. Cal construïr un nou parc eficient energèticament i millorar el parc existent. En aquest sentit, al projecte de Sant Ildefons es preveu que els habitatges assoleixin com a mínim el 30% d’estalvi en energia primària no renovable, amb l’objectiu de superar el 45% d’estalvi total. I tot i que en aquest tipus d’intervencions només s’incideix en l’envolupant de l’edifici però no en les instal·lacions ni interiors (bàsicament en façanes i cobertes), l’objectiu és reduir la demanda de calefacció entre el 50% i el 60%.

I pensem que és clau invertir en millorar l’eficiència energètica de les llars des d’un punt de vista ecològic però també a nivell social. Aquesta reducció del consum elèctric ens permet reduir la pobresa energètica, un fenòmen social que està en augment des de fa alguns anys i que s’ha vist agreujat recentment a causa del fort increment del preu de la llum. Segons fonts oficials, es calcula que l’any 2016 a Barcelona, unes 170.000 persones eren incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada en els mesos freds, o tenien endarreriment en el pagament dels rebuts de subministraments bàsics entre els quals l’electricitat, el gas o l’aigua corrent.

Imatge 3 | Font: Indicadors municipals de pobresa energètica a la ciutat de Barcelona Sergio Tirado Herrero, RMIT Europe (pàgina 45)

A nivell veïnal pensem que és clau que el procés, a més de millorar els habitatges, també serveixi per enfortir les comunitats. En aquest sentit, tenir cura de les relacions, la comunicació i els vincles amb les comunitats veïnals esdevenen elements crucials per assegurar l’èxit del projecte. Des de Celobert proposem una metodologia activa i participativa que faci possible la participació de totes les persones propietàries i es treballarà a partir de la mediació comunitària, una metodologia relacional que promou relacions basades en el reconeixement de l’altre (de la seva situació, dels seus drets, de les seves capacitats…) que estimulin la col·laboració i el treball conjunt. A l’equip del projecte comptem amb una arquitecta i mediadora especialista en mediació comunitària i la nostra proposta es basa en els principis metodològics següents:

  • Informació: garantir l’accés i el traspàs de la informació assegura una bona capacitat de presa de decisions, i cal que aquesta informació sigui entenedora per a tothom.
  • Comunicació oberta: garantir mecanismes de comunicació fluids i accessibles permet que totes les parts es puguin sentir escoltades i reconegudes com a agents actius. 
  • Participació: promoure la participació de la comunitat facilita una actitud de proactivitat i d’apropiació del projecte.
  • Confiança: promoure unes relacions basades en l’escolta activa, el reconeixement de l’altre, la transparència i la voluntat d’entesa permet crear vincles i compromís col·lectiu.
  • Gestió de conflictes: una bona gestió permet que, tot i els conflictes, es pugui arribar a una entesa i acords més profunds i sostenibles en el temps.
Imatge 4 | Trobada amb representants d’algunes comunitats de blocs d’habitatges del Sant Ildefons per explicar el programa previst de rehabilitació

A nivell econòmic, si bé la despesa de les obres correspon a la comunitat ja que forma part del deure de conservació, tot el suport tècnic necessari, des d’oficines d’habitatge fins a les persones tècniques que han de fer la diagnosi i el projecte, va a càrrec del Consorci Metropolità de l’Habitatge. Però cal que la comunitat aprovi l’avantprojecte i les condicions de finançament, que són individuals per cada habitatge segons les seves necessitats i, al tractar-se d’entorns vulnerables, es proposa preveure diferents models de pagament en funció de la capacitat econòmica de la població: (1) pagament en 2 o 3 quotes; (2) establiment de quotes mensuals; (3) exempció de pagament a llars vulnerables. En aquest darrer cas, s’inscriurà l’aportació de l’administració al registre de la propietat, que haurà de ser abonada quan es transmeti la finca (tot i que en cas d’herència a persones residents en situació també de vulnerabilitat no s’haurà d’abonar).

En definitiva, pensem que les ACR són una eina de rehabilitació i regeneració urbana que permet millorar el parc edificat envellit a través de la participació activa de la seva comunitat amb el suport de l’administració però, a més, és una proposta que ens permet treballar, des del sector de l’arquitectura i la construcció, per afrontar l’emergència climàtica, habitacional i la pobresa energètica. Tres reptes que cal abordar de forma inmediata, des de tots els àmbits i professions possibles, per encarar i dibuixar un futur digne, per a nosaltres i pel planeta.


Consulta més projectes de
rehabilitació integral que hem fet

Veure més articles
Veure més noticies