Celobert

Des dels inicis de Celobert ara fa més de 10 anys, hem treballat entorn a la rehabilitació des de diferents vessants: la intervenció en la millora d’habitatges i edificis, l’anàlisi i definició de propostes de millora per a entorns vulnerables i l’acompanyament a ajuntaments en la definició de les seves polítiques de rehabilitació.

Aquest treball ha permès sumar els coneixements de tot l’equip i definir una línia de treball que vol cercar alternatives d’actuació en un context d’emergència climàtica i habitacional que fa més necessàries que mai unes polítiques de rehabilitació que situïn les persones al centre.

Treballs de polítiques de rehabilitació que hem desenvolupat arreu del territori

En aquest context, i amb la voluntat de definir polítiques municipals en entorns vulnerables, hem redactat l’estudi per a la rehabilitació, captació i mobilització d’habitatges i locals al nucli antic d’Olot, el projecte de revitalització del nucli antic de Gironella, el projecte de regeneració urbana i cohesió social al barri de Santa Olga a Òdena o el projecte d’optimització dels habitatges buits de les colònies Arquers i Manuela a Cardona.

Alhora hem treballat de la mà de la Diputació de Barcelona en l’impuls de la masoveria urbana arreu del territori amb la redacció, juntament amb Raimon Soler i Renobell i la Universitat Rovira i Virgili, d’una guia metodològica de masoveria urbana i el desenvolupament de programes de masoveria per al Consell comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

Actualment estem treballant en l’elaboració d’un Pla Local de Rehabilitació al Prat de Llobregat, en el desenvolupament de l’Àrea de Conservació i rehabilitació al barri de Sant Ildefons a Cornellà i començarem a treballar en l’elaboració d’estratègies de millora i rehabilitació del barri del Masnou Alt. Alhora seguim treballant en la redacció del Pla Local d’Habitatge de Badia del Vallès, que té com a centre la millora del seu parc construït en un moment crucial per al municipi, ja que coincidirà amb la finalització de la protecció dels seus habitatges i que suposarà que passin de ser habitatges amb protecció oficial amb uns criteris de fixació de rendes i lloguers a ser habitatges lliures.

Criteris per a l’enfocament de les polítiques de rehabilitació

Aquest conjunt de projectes ens porten a creure en la necessitat de transformar les polítiques de rehabilitació, que han de deixar de ser un element gentrificador, per esdevenir una veritable política d’implementació del dret a un habitatge digne i a la salut sota sis premisses bàsiques:

• Millorar la qualitat de vida i la salut de les persones
• Prioritzar la intervenció als entorns i col·lectius més vulnerables
• Impulsar la millora energètica i incorporació d’energies renovables
• Incorporar la perspectiva de gènere
• Responsabilitzar a la propietat
• Desenvolupament econòmic territorial

Alhora, l’arribada de fons a nivell català, estatal i europeu, poden significar un salt quantitatiu en la disposició de recursos econòmics i tècnics que fan necessari dissenyar polítiques municipals de rehabilitació, que creiem que han de complir amb les següents condicions:

• Definir propostes ambicioses però realitzables a nivell tècnic
• Establir l’equip municipal responsable i els espais de coordinació amb la resta d’agents municipals que hi intervindran
• Construir la complicitat amb les comunitats i habilitació dels mecanismes d’acompanyament necessaris
• Establir ajuts i altres mesures de suport per fer possible que la rehabilitació arribi als entorns més vulnerables (bonificacions i exempcions fiscals, finançament, suports complementaris a llars vulnerables, etc)

Àrees de Conservació i Rehabilitació

L’impuls de polítiques de rehabilitació centrades en la millora de l’habitabilitat i la salut ens semblen una estratègia clau i les Àrees de Conservació i Rehabilitació (ACR) en poden ser un bon exemple. Aquesta figura es troba reconeguda a la Llei 8/2013 de Rehabilitació, regeneració i renovació urbanes. Aquest mecanisme requereix de la proactivitat de l’administració, qui haurà de liderar el procés i aportar el finançament, la capacitat de gestió i l’acompanyament necessari. Alhora serà clau comptar amb el suport tècnic i econòmic d’administracions supramunicipals, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona i/o l’Agència d’Habitatge de la Generalitat.

La declaració d’una àrea de conservació i rehabilitació permet a l’administració el desenvolupament de polígons d’actuació per a la rehabilitació que forcin a la propietat a la millora de les seves finques. En el desenvolupament de la intervenció, l’administració podrà desenvolupar el projecte i cercar el finançament per fer-lo possible, i traslladar a la propietat únicament la necessitat de pagament de les millores, que seran inferiors a les necessàries per a la millora individual de la finca donada la possibilitat de gestionar una actuació de major escala.

Per fer-ho possible, ja que es tracta d’entorns vulnerables, es proposa preveure diferents models de pagament en funció de la capacitat econòmica de la població: (1) pagament en 2 o 3 quotes; (2) establiment de quotes mensuals; (3) exempció de pagament a llars vulnerables. En aquest darrer cas, s’inscriurà l’aportació de l’administració al registre de la propietat, que haurà de ser abonada quan es transmeti la finca (tot i que en cas d’herència a persones residents en situació també de vulnerabilitat no s’haurà d’abonar).

El cas de Santa Coloma de Gramenet i l’impuls per part del Consorci Metropolità de l’Habitatge

Santa Coloma de Gramenet va ser la primera administració catalana en impulsar una àrea de conservació i rehabilitació l’any 2014 amb el projecte Renovem els barris, que ha permès la millora del carrer Pirineus, al barri del Fondo, i ha implicat a 32 edificis amb 360 habitatges i 26 locals.

Els bons resultats assolits, tant per la millora física dels edificis com pel procés de dinamització comunitària desenvolupat, han fet que el projecte estigui en procés d’extensió per part del propi Ajuntament a d’altres carrers de la ciutat, i que el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) n’estigui impulsant la seva aplicació.

El CMH preveu, en una primera fase, que el projecte es desenvolupi en diferents barris amb dèficits de Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Per fer-ho possible es va convocar un concurs públic per a la selecció dels equips tècnics que portaran a terme aquests projectes. Celobert va ser un dels equips seleccionats per portar a terme la primera fase d’intervencions, que en el nostre cas es donarà al barri de Sant Ildefons de Cornellà i que t’expliquem en aquest article.