7 claus per integrar la salut a l’habitatge I: factors ambientals, seguretat i accessibilitat
Potser alguna vegada, quan heu passat molt de temps a un mateix lloc, heu patit certs problemes de salut –cefalàlgies, malalties respiratòries, afectacions a la pell o alteracions de la son– sense motiu aparent. L’espai tancat on vivim o treballem és com una tercera pell que ens embolcalla durant el 90% del temps; és per això que cal que prenem consciència de les condicions de biohabitabilitat dels espais que habitem. La cèdula d’habitabilitat, que és el document que permet que un edifici pugui ser considerat habitatge: valora diversos aspectes tècnics, però obvia altres agents o factors que poden desequilibrar l’interior d’un edifici i afectar la salut de les persones. Voleu conèixer alguns dels factors clau d’una llar saludable?
1 | Factors ambientals
No sempre podem triar que el lloc on viurem no estigui exposat a la pol·lució de l’aire, el gas radó o la contaminació acústica, però sí que podem tenir en compte alguns consells per minimitzar els seus efectes: per exemple, als edificis afectats per contaminació acústica hi podem col·locar proteccions (pantalles acústiques o doble finestra) i situar els dormitoris a la zona on hi hagi la menor font de soroll. Pel que fa al gas radó, un gas radioactiu d’origen natural present a diverses zones de Catalunya (majoritàriament granítiques), aquest mapa us pot orientar per saber si viviu a una zona de risc d’afectació. En cas que ho feu, cal que us assegureu que l’edifici està construït de manera que el gas no afecti l’interior dels habitatges, com per exemple amb l’existència d’una càmera ventilada a sota de l’habitatge o un aparcament. Per últim, segur que ja sabeu que les plantes són un important element depurador, però hem d’evitar posar-les als dormitoris perquè a la nit no fan la fotosíntesi i produeixen més diòxid de carboni.
Mapa ‘FDE-02.17 Cartografía del potencial de radón de España’ | Font: Consejo de Seguridad Nuclear
2 | Seguretat
És molt important que l’espai on passem gran part del nostre temps ens generi seguretat tant pel que fa a la qualitat constructiva de l’edifici (resistència de l’estructura, infiltracions d’aigua, etc.) com pel que fa a la seguretat percebuda (que garanteix l’estabilitat emocional i evita possibles malalties mentals com l’ansietat). Per millorar la seguretat de l’emplaçament cal assegurar que l’edifici disposi d’una ITE vigent (Inspecció Tècnica de l’Edifici), que seria com la ITV dels cotxes aplicada als edificis. També cal preveure les possibles implicacions relacionades amb fenòmens climàtics o assegurar-nos que algun tècnic en pugui fer una inspecció abans de comprar o llogar. I què podem fer per millorar la percepció de seguretat? Doncs, per començar, cal eliminar els racons cecs en espais comuns o de circulació, o compensar-los col·locant miralls a llocs estratègics. També és important disposar de sortides i accessos transparents als edificis per afavorir la visibilitat, així com l’existència d’espais amb relacions visuals.
Finalment, cal tenir en compte la seguretat en la tinença de l’habitatge: no patir perquè ens pugin el lloguer de manera abusiva, perquè no puguem pagar la hipoteca o perquè vivim en un habitatge ocupat. En aquest sentit és clau la informació sobre els nostres drets, una informació que podem trobar a les oficines d’habitatge o a les entitats de defensa del dret a l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres o la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, així com sumar-nos a aquestes entitats, per emprendre accions d’ajuda mútua, millorar les lleis actuals per defensar a la ciutadania enfront a processos especulatius i forçar a les diferents administracions a sumar els seus esforços en la generació d’un parc assequible, el control del preu del lloguer, o la sanció de tota aquella acció que vulneri la legislació actual, entre moltes d’altres mesures imprescindibles.
Maig de 2019: manifestació convocada per la Plataforma ‘Barcelona No Està en Venda’ | Font: PAH Barcelona
3 | Accessibilitat
Quan triem un espai per viure-hi, convé que siguem previsors i valorem aspectes que podríem necessitar en un futur si tenim criatures, patim una malaltia, o senzillament envellim. Algunes de les recomanacions per millorar l’accessibilitat dels edificis són: dissenyar sense barreres arquitectòniques, plantejar itineraris accessibles per a cadires de rodes, tenir en compte les dimensions de les portes, les dotacions per als banys i les superfícies de les habitacions o incorporar baranes contínues als recorreguts amb desnivells, així com l’adequació de les finestres i l’adaptació dels endolls, per tal que estiguin a l’altura adequada. D’aquesta manera garantim que el lloc on treballem o vivim ens proporcionarà autonomia i confort emocional en el present i el futur.
Article ‘Barreras Arquitectónicas y Urbanísticas’ | Font: https://josearqt.wordpress.com
Sabem que no és fàcil controlar tots aquests aspectes, però hi ha petites actuacions que poden marcar la diferència i millorar la nostra qualitat de vida. Si us interessa especialment aquest punt, estigueu atentes perquè properament publicarem un article específic en relació a aquesta qüestió.
Vols saber com afecten la qualitat de l’aire, les ones electromagnètiques i els acabats interiors a la salut i l’harmonia de la llar?
↓
Subscriu-te al nostre butlletí trimestral!