SIG: dades i habitatge

  • 15 de juliol de 2020
  • Celobert

Els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG, GIS per a l’acrònim en anglès) són eines que permeten analitzar i representar dades sobre el territori. L’ús d’aquesta tecnologia s’ha generalitzat els darrers anys, sobretot en disciplines socials com la geografia o l’estadística. En canvi en el camp de l’urbanisme hi ha molt camí per recórrer ja que encara és un instrument força desconegut.

A Celobert, des de fa uns anys hem adoptat el SIG com una eina indispensable del nostre dia a dia, ja que ens facilita el treball d’anàlisi i sobretot ens permet disposar d’informació que no podríem obtenir de cap altra manera.

Què ens permet l’eina? Quin és el seu potencial?

Els sistemes d’informació geogràfica  ens permeten cartografiar i visualitzar les dades amb les quals treballem en els projectes d’habitatge i urbanisme de la cooperativa, tant en els plans locals d’habitatge (PLH) o els censos d’habitatges buits com en els projectes urbans de rehabilitació o en el planejament urbanístic. També ens permet fer càlculs entre les diferents dades o fins i tot estadístiques en base a algun dels camps.

Treballem amb una eina SIG de programari lliure i codi obert, QGIS, que ens permet gestionar, editar i creuar les diferents dades que volem analitzar, tant les vectorials geo-referenciades com les de bases de dades, ja siguin de fonts públiques o facilitades per les administracions amb qui treballem.

El potencial del SIG es basa en la possibilitat de representar la informació estadística gràficament en el territori, fet que ens permet conèixer les característiques de cada lloc de forma molt més concreta, identificar les diferencies o similituds de diferents zones i sobretot visualitzar de forma molt directa on es concentren les problemàtiques.

Per què és clau l’eina en la feina que fem?

Quan treballem en projectes de polítiques d’habitatge i urbanisme sempre desenvolupem una primera fase d’anàlisi que ens  permet conèixer i comprendre el territori on hem d’actuar. En aquesta fase, el SIG ens permet i facilita la construcció col·lectiva d’una perspectiva transversal de l’àmbit concret incorporant les característiques demogràfiques, socioeconòmiques, urbanístiques i residencials. També, en la següent fase, ens permet creuar dades i generar diferents indicadors que ens facilitin l’elaboració de la diagnosi.

L’ús del SIG també és clau perquè ens permet cartografiar les dades de les quals disposem, un fet que facilita la comprensió i interlocució amb diferents agents que participen del projecte, tant en la fase d’anàlisi com en la diagnosi i el disseny de propostes.

Com utilitzem l’eina a nivell pràctic?

1. Recopilació de les dades de diferents fonts

En tots els projectes treballem amb una gran quantitat de dades que provenen de diferents fonts i àmbits:

  • Dades demogràfiques provinents dels instituts d’estadística (Idescat i l’INE) que ens permeten radiografiar les característiques de la població i les llars.
  • Dades del cens d’edificis i d’habitatges de l’INE, que ens permeten conèixer característiques concretes dels habitatges.
  • Dades de l’edificació provinents del Cadastre que ens permeten conèixer l’antiguitat, tipus de propietat, altures de l’edificació i altres característiques dels habitatges i les parcel·les a on se situen.
  • Dades fiscals provinents de l’IBI que ens permeten conèixer l’estructura de la propietat i la presència de propietats d’entitats financeres o persones jurídiques.
  • Dades econòmiques, que ens permeten conèixer la situació econòmica de la població del municipi i la seva distribució territorial.
  • Dades dels serveis de l’Administració que ens permeten conèixer les problemàtiques socials vinculades a l’habitatge, les ajudes públiques, l’impacte dels serveis, etc…
  • Dades de llicències i multes que ens permeten conèixer la disciplina urbanística i l’evolució de la rehabilitació del parc d’habitatges.
  • Dades del treball de camp que recollim i registrem en les visites i que ens permeten aprofundir de forma qualitativa en l’anàlisi.

2. Bases cartogràfiques

Per poder treballar amb totes aquestes dades necessitem disposar de bases cartogràfiques georeferenciades com són les bases topogràfiques  de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), les bases del planejament, o la base de parcel·les i construccions del Cadastre.

Una de les dades clau que ens permet articular moltes de les dades que disposem és la Referència Cadastral (REFCAT) que ens identifica cada una de les parcel·les i ens permet associar i creuar moltes de les dades mencionades i que prèviament no estan georeferenciades.

Cada vegada més administracions disposen ja, i en alguns casos de forma oberta, de dades referenciades del seu àmbit competencial. És el cas de l’Ajuntament de Barcelona on podem trobar dades de mobilitat, vegetació, energia, toponímia, entre d’altres al portal Open Data. També son importants les dades que ofereixen organismes com l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i la Diputació de Barcelona a través de l’Indi_Mhab que permeten visualitzar i comparar ràpidament dades de diferents municipis de l’AMB.

3. Anàlisi de les dades

La possibilitat d’observar la informació estadística traslladada a un plànol facilita l’anàlisi i permet aprofundir en el coneixement de la situació del lloc analitzat. Sovint l’anàlisi mitjançant l’ús del SIG revela problemàtiques que havien passat desapercebudes fins llavors o ajuda a visualitzar les relacions que s’estableixen entre alguns paràmetres o indicadors. Elements que seran claus per poder plantejar propostes que donin resposta a les diferents problemàtiques.

Tot i això, per a nosaltres també és important poder verificar a partir del treball de camp i la informació qualitativa que ens aporten les persones vinculades al territori, que les conclusions a les quals hem arribat a partir de l’anàlisi estadística mitjançant el SIG són coherents amb el que podem observar de forma directa. En aquest sentit per a nosaltres l’ús del SIG és una eina més en l’elaboració de l’anàlisi, que s’afegeix a la resta d’instruments i els complementa.

4. Desenvolupament de propostes

El SIG també ens permet treballar les propostes d’una forma molt més concreta i vinculada a les necessitats de cada lloc, contrastant el resultat de diferents opcions i adequant les propostes als resultats. Per exemple, per determinar àmbits d’actuació, prioritzar actuacions o calcular el nombre d’edificis que es podran beneficiar d’una acció concreta.

A la vegada també ens permet representar gràficament la proposta o els resultats esperats, fet que en facilita la comprensió a tots els agents implicats.

5. Avaluació de les actuacions

Per últim, el SIG ens permet visualitzar d’una forma molt clara l’evolució d’alguns indicadors, un mecanisme ideal per avaluar el resultat de les actuacions a curt i mig termini.

Reptes de futur

Per aprofundir en l’ús de les eines SIG a mig termini, considerem que hi ha diferents reptes que l’administració pública, que és qui majoritàriament recull les dades ha d’abordar:

  • Millora de la qualitat de les dades que es recullen. Cada vegada són més importants les dades per planificar i avaluar els resultats obtinguts. No obstant, en moltes ocasions la fiabilitat de les dades és baixa, cosa que pot conduir a errors en la percepció de les problemàtiques.
  • Incorporació de la perspectiva de gènere en la recollida de dades. Una bona recollida de dades és bàsica per avaluar tant la situació de vulnerabilitat, com els efectes de les polítiques. No és possible planificar amb garanties, tenint en compte la situació específica de les dones, si no tenim dades que ens permetin conèixer quina és aquesta realitat.
  • Incorporar com a pas clau de la implantació de noves polítiques el seu seguiment i avaluació. La incorporació deines SIG pot facilitar l’articulació, monitoratge, supervisió i avaluació de plans, programes i projectes.
  • Ampliació de les dades amb accés obert per poder aprofundir en l’anàlisi. En aquest sentit, la possibilitat d’accedir a dades que actualment es recullen per empreses privades permetria obrir nous camps d’anàlisi i tenir un millor punt de partida en el plantejament de les propostes, per exemple en relació a la mobilitat, el consum de subministraments o la ubicació i tipus d’activitat comercial. 
Veure més articles
Veure més noticies