La casa es troba a la frontera entre la part urbanitzada i els camps de vinyes del Penedès. No és casualitat que es localitzi aquí, ni tampoc el seu nom, Domus Vinea (casa del vi), ja que la Irene i el David són amants del vi i del cava. Ella, a més, és arquitecta i s’ha implicat en el procés de disseny i construcció de la casa.

L’orientació és una de les primeres variables que tenim en compte a l’hora de projectar. En aquest cas, les millors vistes i la màxima radiació solar no coincideixen. Optem per orientar la façana principal i el jardí cap a les vinyes i, a partir d’un estudi d’assolellament, dissenyem una casa amb dues cares: limitem les obertures a nord i les maximitzem a sud per aprofitar al màxim el sol. A l’estiu, la casa es protegeix de la radiació solar, mentre que a l’hivern n’aprofita l’escalfor.

La casa es distribueix en dues plantes rectangulars i ofereix una gran sala d’estar i menjador connectada amb el jardí. La cuina oberta i en posició privilegiada vincula l’espai interior amb el paisatge. L’esquema estructural, amb dos pilars i una jàssera central, respon a una idea de simplicitat i claredat formal. La coberta és ceràmica i ventilada, a dues aigües, i incorpora un camp fotovoltaic. L’estructura i l’envolupant són d’entramat lleuger de fusta, amb aïllament de fibra de fusta. La façana del carrer es remata amb un arrebossat de calç de color cru, mentre que la façana orientada a les vinyes es resol amb llistons de fusta de làrix.

La casa s’ha construït amb criteris de casa passiva, amb alta hermeticitat i aïllament, ventilació de doble flux amb recuperació d’aire, pou canadenc, aerotèrmia, plaques fotovoltaiques i diferents sistemes de protecció solar i d’inèrcia tèrmica. També incorpora una estufa de llenya estanca.

Gràcies a aquests sistemes passius i actius, durant més d’un terç del temps la Domus Vinea consumeix menys energia de la que produeix. Però el millor de la casa és, sens dubte, el teló de fons que ofereix el paisatge del Penedès.