Aquesta és una casa amb història. Durant la Guerra Civil, l’avi de l’Alexandra va oferir-la com a refugi a persones vinculades a la lluita antifranquista. Anys més tard, quan el seu pare la va heretar, la casa havia quedat semienterrada a causa del fort desnivell del terreny. A poc a poc, la va anar recuperant, sense imaginar que, amb el temps, la seva filla l’acabaria transformant en casa seva.

El Refugi és un espai tranquil enmig de la natura, on l’Alexandra ha passat molts caps de setmana des de petita. Ara vol instal·lar-s’hi amb el seu company i, com que la casa original és petita i els seus pares encara hi pugen de tant en tant, decideixen ampliar-la.

La proposta parteix de la voluntat de crear una llar vinculada a la dels pares, però amb autonomia i identitat pròpies. Alhora, busca integrar-se al màxim en l’entorn privilegiat que l’envolta i reduir l’impacte ambiental. Per això, l’espai exterior es concep com una estança més de la casa i l’ampliació es construeix amb materials naturals, principalment fusta. Unes instal·lacions eficients i solucions passives permeten assolir un consum energètic molt baix.

El projecte incorpora un nou volum que no només amplia l’habitatge, sinó que connecta els dos volums existents i els permet funcionar com una única casa, alhora que manté la independència de cadascun. Una intervenció que actualitza l’espai sense perdre’n la memòria i que converteix el refugi de l’avi en un nou refugi per a la seva neta.