4 reflexions del projecte APROP de l’Ajuntament de Barcelona

En el marc de la jornada “Urgent: solucions innovadores en habitatge públic”, organitzada per l’Observatori DESC amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, es va presentar el projecte APROP, que té per objectiu generar allotjaments temporals per a persones vulnerables, a partir d’una construcció industrialitzada, amb la voluntat que siguin traslladables i es mantinguin durant 6 anys als emplaçaments previstos.

Celobert vam ser convidats a formar part de la fila 0 per obrir el debat, i amb aquesta finalitat vàrem plantejar 4 elements per a la reflexió que estan molt presents en aquest projecte i que segons com es treballin els resultats poden ser, al nostre entendre, clarament més o menys positius:

1. CONCEPTE D’ALLOTJAMENT. En una situació de necessitat de respondre a l’emergència com l’actual, ens sembla necessari recórrer a referents que puguin permetre avançar en la definició de nous models. En aquest cas, es combina amb un model d’allotjament ja assajat a la ciutat i del qual, per tant se’n saben les virtuts i defectes.

Els allotjament són, bàsicament, espais d’ús temporal i, per tant, no afavoreixen l’arrelament, l’estabilitat i la integració als barris. Per aquest motiu entenem que s’han de cenyir a 3 circumstàncies bàsiques que el projecte que es planteja sembla que recull: promocions de mida petita o mitjana, ubicades en sòl urbà consolidat i distribuïdes per la ciutat, però que no es poden oblidar o canviar, perquè podríem generar un models allunyat d’allò que es persegueix

2. LA TEMPORALITAT. Hem de confessar que no acabem de creure en el concepte de la temporalitat vinculada a l’edificació, i menys a la residència. Entenem que l’ús pot ser temporal, però difícilment ho serà l’edificació.

En aquest sentit, la ubicació d’allotjaments en espais per altres usos (equipaments definits, espais verds,…) en garanteix la temporalitat, però en aquest cas el cost, pot no justificar la inversió, tot i que es pogués desplaçar, ja que una part important del cost se situa en la implantació.Pel contrari, si plantegem l’edificació en espais on es pugui mantenir l’ús, difícilment la necessitat de donar resposta a les necessitats residencials permetrà canviar-lo. Així doncs, creiem que hem de pensar en edificacions fetes per quedar-se i per tant amb un disseny de l’edifici i l’espai que ho faci possible.

3. LA CONSTRUCCIÓ INDUSTRIALITZADA. Començar el camí cap a industrialització de l’habitatge públic ens sembla interessant, especialment en una situació de necessitat de produir nou habitatge i de voluntat política de donar resposta. No obstant, aquesta industrialització creiem que no pot oblidar aspectes essencials, perquè la construcció és una important activitat econòmica que pot generar importants sinèrgies o tenir impactes negatius.

En aquest sentit creiem que caldrà buscar una construcció industrialitzada que aposti per la proximitat i la sostenibilitat, que en el nostre context ha de venir de la industrialització a partir de components (parets, sostres, cuines, banys,…) que es comencen a produir en proximitat i amb materials més ecològics i no de mòduls, que en l’actualitat, necessàriament vindran de fora i tindran una important petjada ecològica.

4. LA QUALITAT I EL TERMINI DEL PROJECTE. Finalment un apunt de procés. La necessitat de reduir el temps de desenvolupament d’una promoció, no pot fer que se’n ressenti la qualitat. El plantejament de generar concursos de projecte i obra pot ser un mecanisme, però per altra banda, els equips tècnics perden la independència en relació a l’empresa constructora.

En aquest sentit plantegem la necessitat de garantir una major independència o control, a través per exemple d’un concurs independent per a la direcció facultativa que vetlli per la qualitat de la construcció.

 

Comparteix

També et pot interessar