Per Núria Colomé Montull, de l’equip d’habitatge i urbanisme de Celobert
Potser totes ens hem plantejat alguna vegada què fa de nosaltres unes professionals. Segur que són moltes coses, però n’hi ha una de molt senzilla, que per a mi és clau: una persona professional és aquella a qui li importa el resultat de la feina que fa.
Canvis en el paradigma de la professió
Els nous col·lectius d’arquitectes que estan sorgint a nivell estatal ens parlen d’un canvi de paradigma en la professió basat en dos grans salts: organitzar-se en cooperatives i el paper central de les dones.
Les cooperatives, a partir dels seus 7 principis bàsics (establerts des de 1995 per l’Aliança Cooperativa Internacional), es basen en els valors de l’ajuda mútua, la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat, i creuen en l’honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. Aquests valors, vinculats al nostre treball tècnic, ens impulsen a treballar per a la millora i la transformació social i per tant, amb clara vocació de professionalitat.
Alhora, el cooperativisme estableix una forma d’organitzar-nos com a professionals i de treballar amb el nostre entorn i clients que es basa en la cura, l’ajuda mútua, la democràcia interna, el respecte i la col·laboració, entre d’altres. Aquesta manera de treballar, en la que els valors que volem traslladar cap enfora els apliquem també en la nostra pràctica diària interna, impulsa els grups d’arquitectes joves a organitzar-se a partir de cooperatives de treball, que trenquen amb l’estructura tradicional de la professió basada en despatxos amb uns arquitectes que dirigeixen, normalment homes, i un equip flotant d’arquitectes que els donen suport.
Les dones, des de fa molts anys, som la majoria de noves promocions sorgides de les universitats. No obstant això, la professió, com tantes altres, segueix associada a estereotips de gènere que costa trencar. Ens segueixen representant el Colegio Oficial de Arquitectos (en algun territori encara no han canviat el seu nom per incloure’ns) i en molts fòrums d’arquitectura la presència de dones continua sent molt inferior al seu paper real en la professió. No obstant això, les dones estem aportant a la professió la nostra experiència personal i contribuint a canviar la manera de projectar ciutats i habitatges des d’una perspectiva de gènere i no jeràrquica, que situï la vida al centre.
El nostre paper com a professionals
La nostra actuació com arquitectes ens obliga a prendre partit i a decidir quin és el paper que com a professionals volem exercir en cada projecte. Aquí algunes qüestions que segur que alguna vegada haurem de preguntar-nos:
- Actuació subjecta a les normes. La nostra activitat està subjecta a unes lleis i normes que hem de complir, però la nostra lectura d’elles no pot ser acrítica, ja que ens pot portar a resultats no desitjats. En aquest sentit, com a professionals hem de qüestionar els efectes de l’acompliment literal de les normes i plantejar-nos si són justes.
Aquesta reflexió ens pot (i ens ha de) portar a treballar com a professionals acompanyant la lluita contra aquestes normes i en favor dels drets, entre ells el dret a l’habitatge i a la ciutat.
- Xoc ètic (ètica cívica VS ètica personal). Les professionals, per definició, estem al servei de la societat i hem de ser el motor que possibiliti l’aplicació de drets. L’avanç de la societat en la conquesta de drets pot arribar a qüestionar la nostra actuació. En aquest sentit, no podem treballar guiades únicament per la nostra ètica si aquesta contradiu processos socials de consecució de drets.
Actualment existeixen diferents conflictes que posen de relleu aquest xoc com la interpretació sexista de les lleis, vinculada als prejudicis de part del sector judicial o les dificultats que viuen les dones que volen accedir al seu dret a l’avortament quan les professionals que han de fer possible addueixen conflictes ètics i, per tant limiten els seus drets.
- Instrument per al desenvolupament de les polítiques públiques. La nostra actuació com a professionals, especialment en el camp de l’urbanisme i de la interacció pública, s’ha de donar sota la consciència que la societat, les persones que viuen en un municipi, no ens han triat a nosaltres, sinó a unes representants polítiques. El nostre paper ha de ser el d’acompanyar aquestes representants perquè coneguin com aconseguir el que han promès i els seus efectes negatius i positius. Com a professionals tenim la responsabilitat d’oferir la nostra visió, obrir propostes per servir de la millor manera possible a la ciutat que ens contracta, advertir de les contradiccions, i en cas necessari donar a conèixer possibles enganys, però sempre sota la consciència que ningú ens ha triat a nosaltres.
Nosaltres som catalitzadores de canvis, però no protagonistes quan actuem com a professionals al servei de l’administració. La porta a l’activisme social sempre està oberta a les professionals que se sumen a les lluites, però no des d’una posició de poder que no els correspon.
- A quin costat de les polítiques públiques ens situem com a col·lectiu. La política pública vinculada a l’hàbitat en clau de drets està ressorgint i les professionals del territori hem de decidir de quin costat ens situem, si aquell que ofereix més beneficis a la societat o aquell que beneficia al nostre col·lectiu. És el moment de vincular-nos a la ciutadania que necessita que defensem els seus drets, i oblidar els interessos immobiliaris que ens poden contractar. La nostra actuació pública, com a professionals i com a col·lectiu, no hauria de deixar dubtes en relació a per qui treballem realment.
El nou paper de les arquitectes
En l’imaginari col·lectiu, l’arquitectura s’ha anat limitant a una funció estètica, centrada en el disseny d’edificis i espais, que òbviament ens és pròpia, però no hauria de ser limitant.
Proposem recuperar el paper de garant de l’habitabilitat i per extensió, del dret a un habitatge digne i a la ciutat. Hem de contribuir a construir un nou paper com a acompanyant de processos. Les professionals hem de ser agents amb capacitat d’escoltar i conjurar el coneixement tècnic ampli per acompanyar els processos socials. Cada vegada més necessitem conèixer i escoltar perquè són els col·lectius que trien el seu camí.
Per aconseguir aquest paper hem de barrejar-nos; la nostra missió bàsica hauria de ser garantir l’habitabilitat i els seus drets, però aquest objectiu no l’aconseguirem només amb el treball de les professionals que dissenyen el territori, sinó també amb les professionals que acompanyen per fer possible la construcció, transformació o reforma.
El paper dels col·legis professionals
Per acabar, una professió organitzada a través de col·legis professionals ha de plantejar quin ha de ser el seu paper. En el seu origen, aquestes col·legis eren una organització per a l’autoregulació de les professions, que havia de garantir la bona praxi. Així doncs, han de ser organitzacions que persegueixin la defensa de la professionalitat enfront de males pràctiques, i oferir a les professionals instruments per a la seva millora constant. Aquest objectiu hauria allunyar-les de la defensa de les persones afiliades en relació a la ciutadania o els interessos públics.
Fotografia de portada: Lotte Beese. Autoria desconeguda, 1929 | Arxiu Bauhaus, Museu del disseny, Berlín