Article de Sergi Soler Rocasalbas, enginyer acústic d’Àurea Acústica.
Una empremta de carboni baixa, bona resistència, poc pes, rapidesa en l’execució, fàcilment recuperable, reutilitzable i amb acabats naturals i càlids; pocs materials resulten més atractius des d’un punt de vista energètic que la fusta en la construcció. En concret, la fusta laminada creuada o sistema CLT (Cross Laminated Timber en anglès) que consisteix en la unió transversal de tres panells o més de fusta massissa. És un sistema molt utilitzat des de fa temps a Europa i actualment està en alça a la resta del món perquè és una alternativa ecològica òptima al formigó i l’acer
Però, què tal és el seu comportament acústic? Permet fer habitatges confortables i assolir les exigències normatives actuals? Les primeres experiències en el nostre país ens demostren que sí, tant en l’edificació plurifamiliar com en la unifamiliar.
Si bé la seva baixa densitat suposa, com és d’esperar, un problema que xoca frontalment amb la coneguda llei de masses (proporcionalitat entre la massa d’un element constructiu i el seu aïllament al soroll aeri), l’experiència en l’edificació en sec de les darreres dècades sumada al control dels flancs laterals a les arestes entre elements constructius, ens donen la clau per dimensionar solucions constructives vàlides tot i la seva lleugeresa. Hi ha altres pràctiques, com els canvis de densitat amb múltiples capes o les cambres d’aire amb llana mineral entre fulles, que poden contribuir a incrementar-ne l’aïllament. Algunes propietats com el factor d’esmorteïment d’alguns materials també ajuden al control de la vibració i en milloren l’aïllament a certes freqüències.
Un cop instal·lem un element constructiu a l’obra i el connectem als elements contigus formant arestes ens apareixen transmissions energètiques de la vibració entre els elements que toquen una mateixa aresta. Aquests camins de transmissió els anomenem flancs i son els responsables que per més que incrementem l’aïllament d’una divisòria (la RA de l’element constructiu), l’aïllament real entre els dos espais arribi a un punt que ja no s’incrementi més (la DnTA de la solució constructiva). La solució en aquestes situacions passa típicament per la interposició de bandes elastòmeres o el desdoblament d’estructures per evitar el contacte entre els elements constructius de cada espai.
Una altra consideració important és el control del soroll d’impactes i el fimbrament propi d’un forjat base tan lleuger com és el CLT. Aquests aspectes típicament ens porten a carregar el forjat amb capes addicionals de materials més pesats i a fer-hi lloses flotants que en dessolidaritzin l’acabat final.
En el projecte Cireres s’ha utilitzat la fusta CLT pels elements estructurals, tant els verticals com els horitzontals, i s’han recobert i extradossat per tal d’assolir els aïllaments mínims. En el cas dels forjats, addicionalment s’hi ha col·locat una capa de sorra que n’incrementa el pes i aporta esmorteïment amb l’objectiu de reduir-ne el fimbrament.
El resultat és un edifici plurifamiliar construït majoritàriament amb materials de baixa empremta ecològica prioritzant al màxim la construcció en sec. Un repte en el moment actual i un avanç en el camí cap a un món més sostenible i més verd.
