Estudi per a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics del Bages

2023
Diputació de Barcelona
El Bages

Abans que l’incendi de l’estiu del 2022 cremés una seixantena de cases a la urbanització de River Park del Pont de Vilomara, el Consell Comarcal del Bages ja havia encarregat un estudi per definir estratègies conjuntes que permetessin la millora de les 14 urbanitzacions amb dèficits urbanístics de la comarca. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, hem desenvolupat un estudi que ha permès identificar les principals problemàtiques d’aquestes urbanitzacions:

  • Risc d’incendis forestals
  • Progressiva transformació de l’habitatge en primera residència
  • Envelliment de la població, que fa més necessari la millora dels serveis
  • Manca de capacitat econòmica de la població per assumir aquesta millora
  • Manca d’ajust entre allò que s’ha construït, moltes vegades amb llicència, i allò que actualment la legalitat permet

Què són les urbanitzacions
amb dèficits urbanístics (UDUs)?

La LLEI 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, defineix les urbanitzacions com àmbit de sòl on s’ha iniciat un procés de transformació amb l’objectiu d’implantar-hi una àrea o zona residencial de baixa densitat.

En el cas de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, estan mancades, totalment o parcialment, d’obres d’urbanització o de dotació dels serveis urbanístics, o tenen aquestes obres i aquests serveis en un estat manifestament precari, que no permet donar un servei adequat a l’àmbit.

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 1

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 2

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 3

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 4

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 5

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 6

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 7

Fitxa diagnosi urbanització Rajadell-Can Servitge – 8

També ha permès identificar potencialitats, com l’interès de tots els equips tècnics i polítics municipals en coordinar-se i de les persones residents en millorar la seva situació. També la diversitat d’estudis realitzats per part dels ajuntaments i entitats supralocals els darrers anys que estan cristal·litzant en alternatives per a la millora de les urbanitzacions de menor cost i impacte, amb un encaix legal més adequat a la realitat construïda.

Davant d’aquest escenari, es proposta un estudi que plantegi diverses estratègies per a la regularització i millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics del Bages. Aquest planteja quatre grans blocs d’actuacions que abasten la coordinació i millora del coneixement, la millora de la qualitat de vida, la revisió de la normativa i, finalment, la regularització de les urbanitzacions. Aquesta última abarca des de la compleció de les xarxes de serveis i la pavimentació fins a l’extinció, en els casos que se situen en entorns naturals protegits.

Eixos estratègics i línies d’actuació

Molts municipis han tirat endavant actuacions puntuals que poden ser replicables als altres municipis, però s’ha detectat la necessitat de construir la consciència col·lectiva que aquest projecte ha permès assolir. En aquest sentit es planteja no només compartir eines i generar-ne de noves, sinó també aplicar a totes les urbanitzacions els mateixos criteris per donar seguretat jurídica i confiança tant a les persones que resideixen a les urbanitzacions, com als equips tècnics i polítics.

L’estudi inclou 35 actuacions que tenen en comú la cerca de sinergies entre els municipis i que tenen per objectiu arribar allà a on, de manera individual, no s’ha aconseguit arribar en els darrers 40 anys.

Entre les línies d’actuació previstes se’n poden destacar cinc:

  • Establiment d’espais de coordinació, formació i treball conjunts per a totes les urbanitzacions del Bages.
  • Concreció d’un criteris compartits d’urbanització que permetin millorar les xarxes de serveis bàsics i la pavimentació a un baix cost.
  • Millora de la prevenció del risc d’incendi tant a partir de la reducció de costos per tal que siguin assumibles, com amb noves iniciatives, com l’ús de ramats d’ovelles per garantir la neteja, i la plantació de conreus i plantes que evitin la propagació dels incendis com la vinya.
  • Reducció i extinció de les urbanitzacions situades a la Muntanya de Montserrat. A partir d’un procés on primer s’eviti la nova construcció i l’ampliació de les edificacions actuals, després es comprin i enderroquin les edificacions en desús i finalment s’intervingui en els habitatges en ús, després d’oferir alternatives a les persones residents.
  • Millora de les urbanitzacions en entorns urbans que passa per reduir els costos de la urbanització, reduir-ne l’àmbit i intentar introduir nous tipus d’habitatges més assequibles.

Actuacions de coordinació comarcal

Actuacions de millora de la informació i la formació

Actuacions de millora de la cohesió

Actuacions d’informació d’estat de l’edificació i xarxes

Actuació de regularització SNU

Actuació de regularització SU

Actuacions de millora de les infraestructures i els serveis

Actuacions front risc d’incendi

Actuacions de millora de la qualitat urbana i ambiental

Necessitat de millores normatives globals

A partir d’aquest estudi es preveu la creació d’un equip d’acció comarcal i eines compartides entre ajuntaments per fer possible que els 10 municipis afectats i les més de 2.000 cases puguin accelerar la millora. La prevenció del risc d’incendi, la millora de la qualitat de vida i el respecte a l’entorn i a la legalitat són els tres eixos clau.

Cal remarcar que, a causa de la seva alta complexitat i ampli abast, aquest fenòmen es considera el principal problema urbanístic de Catalunya, i que caldrà la implicació de la Generalitat per fer possible les actuacions previstes. Però amb aquesta proposta, el Bages té un full de ruta creïble i executable que caldrà aplicar amb el suport de les administracions supralocals que, amb els diners i la capacitat legislativa, hauran de fer-lo possible amb un temps raonable per a les persones implicades.