Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tremp

2012

Ajuntament de Tremp

Pallars Jussà, Lleida

 

En col·laboració amb
Taller d’Arquitectura i territori

 

Marc general

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tremp es va redactar l’any 2012, en un moment amb importants canvis legislatius en la concepció de la planificació urbana amb la inclusió amb força de nous valors com el concepte de desenvolupament sostenible, que implica entre d’altres aspectes fonamentals la utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, l’atenció a les necessitats socials d’accés a l’habitatge, la necessitat d’aconseguir la cohesió social a través de la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats, la cohesió territorial, la protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural i la protecció del patrimoni cultural.

A la vegada, la planificació territorial atorgava a Tremp un rol capdavanter en el desenvolupament del Pallars Jussà i I’Alt Pirineu, assenyalant la necessitat del seu creixement atenent no només a les seves dinàmiques pròpies sinó com a motor per al desenvolupament territorial. Aquest paper, se sumava al creixement demogràfic que el municipi estava experimentant i que havien portat a l’aparició de projectes de major escala que el municipi estava assumint, com eren la generació d’una àrea residencial estratègica, la planificació de l’aeròdrom, la creació d’un nou centre d’activitat industrial a escala comarcal, …

La suma de tots aquests factors feia imprescindible abordar la planificació municipal per garantir un desenvolupament equilibrat del municipi, que fes compatibles les dinàmiques urbanes que s’hi estaven començant a donar, amb un planejament del territori adequat a un municipi (el més gran de tota Catalunya) amb uns valors naturals i paisatgístics únics i amb un patrimoni cultural a tots els petits nuclis que el formen que calia regular i mantenir.

Espais lliures, equipaments i transport públic
Objectius i estratègies

L’objectiu fonamental del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal era establir una regulació adequada a les característiques del municipi de Tremp, tant pel que fa a la seva realitat urbana com territorial.

Tremp és el municipi més gran de Catalunya, amb una extensió superior a les 30.000 hectàrees, però no disposava de cap planejament municipal que n’abordés el seu tractament íntegre. Al seu torn, està integrat per nombrosos nuclis de població repartits per tot el seu territori, la majoria dels quals no disposen de regulació (únicament se n’havia definit el límit del sòl urbà).

Els objectius del pla els podem agrupar en 6 grans blocs: territori, casc urbà de Tremp, nuclis de la plana de la Noguera, nuclis de la serra de Gurp, la Terreta i nuclis en sòl no urbanitzable. Els objectius de cada bloc es troben fortament condicionats per la seva ubicació territorial, pel valor de l’entorn i per la seva connectivitat.

Les diferents característiques dels nuclis i l’àmbit territorial de la seva influencia, fan que es pugui establir una clara jerarquització entre ells, pel que fa al seu valor com a element estructurador del territori i prestador de serveis, i pel que fa a la seva autonomia de funcionament.

Casc urbà de Tremp

És el cap municipal i comarcal i que ha d’exercir el paper de capital regional, gracies a la seva pròpia ideosincràcia i al paper atorgat pel Pla territorial de I’Alt Pirineu i I’Aran, que defineix el casc urbà com a nucli a potenciar. El POUM vol facilitar aquest desenvolupament donant les eines per afrontar aquest canvi d’escala. A partir de les següents estratègies:

  • Tremp capital regional
  • Tremp ciutat d’ equipaments i serveis.
  • La nova variant i la pacificació del casc urbà
  • La configuració deis límits naturals del municipi
  • La creació d’una malla viaria.
  • La creació de col·lectors viaris als barris.
  • La dotació d’aparcaments en equipaments i altres punts d’interès.
  • La creació d’una xarxa d’espais públics interconnectats.
  • L’enllaç dels eixos cívics urbans amb els camins històrics.
  • Compleció de l’oferta d’equipaments de proximitat.
  • La reordenació d’espais interiors i de l’entorn deis accessos històrics
  • Dotació d’una estructura bàsica a les noves actuacions.

Vilamitjana

Té unes dimensions i un nivell de serveis que en possibiliten el seu funcionament autònom respecte del casc urbà de Tremp, excepte pel que fa a alguns equipaments i a les compres majors. El POUM estructura el nucli, regulant el desenvolupament previst i recollint el gran pol industrial que es vol desenvolupar al seu entorn, que permetrà dotar a Vilamitjana de les condicions per convertir-se en un pol comarcal.

Resta de nuclis de la plana de la Noguera i els nuclis de la serra de Gurp

Es tracta de nuclis fortament deutors d’un nucli major que els aporti els serveis deis quals no disposen. La gran extensió del municipi fa que el casc urbà de Tremp no sigui l’únic prestador de serveis, sinó que els nuclis situats més enlla del coll de Montllobar en molts casos se serveixen dels nuclis de Pont de Muntanyana i d’Areny.

Nuclis de la Terreta

Espluga de Serra exerceix un paper de centre prestador de serveis que aquest POUM vol consolidar i potenciar.

Usos del sòl urbà a Vilamitjana

Usos del sòl urbà a Suterranya

Usos del sòl urbà a Puigcercós

Usos del sòl urbà a Palau de Noguera

Qualificacions i proteccions del sòl no urbanitzable
Territori
  • Garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida d’acord amb un model de desenvolupament sostenible, que permeti conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació deis recursos naturals i deis valors paisatgístics, arqueològics, histories i culturals, per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions actuals i futures.
  • Assegurar les connexions ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.
  • Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del sistema de la ramaderia tradicional, pel seu especial interès en la gestió deis espais oberts. Així com preservar el mosaic agroforestal, la base del paisatge pirinenc.
  • Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sols integrants del sistema d’espais oberts, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.
  • Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o d’altres usos compatibles ambla seva preservació que n’afavoreixin la gestió.
  • Preservar el valor patrimonial deis petits nuclis pirinencs.
  • Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sol no urbanitzable.
  • Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural, mitjançant estratègies com la custòdia del territori.