Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gelida

2012

Col·laboració amb
Taller d’Arquitectura i Territori

Marc general

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Gelida es va redactar l’any 2014, en un moment de canvi de las dinàmiques residencials en l’entorn metropolità, que implicaven un fort creixement de la demanda d’habitatge al municipi que tenia pràcticament esgotat tot el sòl urbà previst pel PGOU vigent. Aquesta realitat podia desbordar àmpliament la capacitat d’un territori com el gelidenc, del qual calia destacar l’equilibri entre una zona industrial a l’entorn de l’Anoia, una explotació agrícola que minvava en nombre d’explotacions, però mantenia la seva importància territorial i una massa forestal inclosa a l’EIN de l’Ordal.

Per tant, el nou POUM no va plantejar un increment de l’oferta de sol segons la demanda potencial com a prolongació de l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó basat en valors com la sostenibilitat del territori i el manteniment de les seves característiques tant naturals, com deis diferents assentaments rurals i urbans.

Regulació del sòl. Qualificacions i proteccions del sòl urbà i urbanitzable | tallerAT
Objectius i estratègies

El POUM va plantejar objectius i estratègies específiques per a cadascun dels nuclis del municipi, així com pel propi territori:

Casc urbà de Gelida

L’objectiu fonamental és completar el creixement de Gelida fins al límits geogràfics que l’envolten.

  • Protegir les visuals del turó de la Llar Sant Jordi des de Gelida com a espai lliure, lligat al projecte de Pare Central i buscant la sortida cap a les fonts Freda, de Cantillepa i de Sant Miquel i concentrant i respectant els drets edificatoris determinats pel planejament actualment vigent.
  • Definir un nou alçat entre el casc urbà i l’autopista, lligat a un nou equipament públic que permeti refer la imatge de l’accés a Gelida des de !’autopista i defineixi un espai lliure entre l’autopista i el nucli.
  • Potenciar l’ús rodal deis nous passejos del President Francesc Macià i de Circumval·lació per tal d’alliberar de transit el carrer major i permetre’n la peatonalització.
  • Generar un nou enllaç a la part alta del Serralet per permetre la sortida directa a la carretera de Corbera.
  • Crear una sèrie de recorreguts verds a l’interior del casc que en permetin el gaudi per als vianants i la connexió amb l’entorn natural. Especialment la connexió entre el camí de Cases Noves i el Pare Central en construcció vorejant la plataforma sobre la qual s’assenta el casc urbà
Catàleg de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural | tallerAT

Sant Salvador de la Calçada

Estructurar un creixement entorn al nucli històric que en permeti un reequipament adequat, la millora de la mobilitat a !’interior del nucli i la connexió amb la urbanització. L’augment de població que es donarà amb la construcció de la nova UA-15 lndústria Claramunt i la consolidació de la urbanització existent, afegida a la població històrica del nucli n’exigeixen una estructuració bàsica.

Les urbanitzacions

El seu emplaçament al límit d’entorns forestals protegits amb uns forts pendents i un patrimoni natural a mantenir fa que es fixin mecanismes per tal de facilitar la seva consolidació i la millora de les seves condicions, però reduint en la mesura del possible !’impacte sobre el territori, concentrant les zones lliures als entorns més sensibles i reduint al mínim la xarxa viaria.

Nuclis històrics

Mantenir l’estructura tradicional deis diferents nuclis, generant una normativa adequada que permeti respectar el teixit tradicional.

Territori

  • Garantir la preservació i millora d’un sistema d’espais oberts robust i funcional, que asseguri la conservació deis principals elements i processos del patrimoni natural i cultural, així com el manteniment deis béns i serveis ambientals.
  • Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut deis ecosistemes i la conservació deis valors geològics i de les zones humides.
  • Definir els àmbits fluvials, tant de l’Anoia, com deis principals torrents que hi aboquen les aigües, com a elements configuradors del paisatge i suport als connectors biològics, dotant-los d’una Normativa específica.
  • Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic i mantenir en bon estat de conservació les zones humides.
  • Dotar de sentit morfològic i territorial les delimitacions deis espais integrants del sistema d’espais oberts, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.
  • Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives d’urbanització edificació.
  • Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió deis espais oberts.
  • Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
  • Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural, entre els quals els sols més fèrtils i de major productivitat agrícola.
  • Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a uns graus de risc no acceptables, d’acord amb alló que estableix la normativa vigent.
  • Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d’aquelles edificacions que es poden admetre en sol no urbanitzable.
Qualificació i proteccions del sòl no urbanitzable | tallerAT
Enllaços relacionats

Consulta de documents. Registre de planejament urbanístic de Catalunya