Primer de tot, cal tenir clar que no totes les construccions passives són ecològiques ni totes les ecològiques són necessàriament passives: l’objectiu d’aquestes últimes és aconseguir una demanda energètica molt baixa o quasi nul·la i el de les ecològiques és generar la mínima petjada ecològica possible abans, durant i després de la construcció. Aquí t’ho expliquem amb més detall.
Per a nosaltres, és important que tot projecte compleixi les dues característiques: a nivell energètic, es calcula que l’ús i manteniment dels edificis sumat a la contaminació generada per la indústria de la construcció causen el 38% de les emissions globals de CO₂ relacionades amb l’energia (1), i a nivell ecològic i mediambiental, es calcula que el formigó produeix entre el 4 i 8% del CO₂ mundial (2) i que des del 2020, la quantitat de massa artificial a la Terra ja és superior a la de la biomassa (3).
El sector de la construcció ha d’apostar per la construcció passiva i ecològica si volem guanyar la lluita contra l’emergència climàtica, i això vol dir utilitzar materials ecològics i reciclables com la fusta, que els edificis siguin eficients energèticament i que utilitzin energies renovables. Es calcula que una construcció passiva pot assolir un grau de confort tèrmic òptim sense necessitat d’energia suplementària, i que per cada tona de fusta que substitueix al ciment evitem emetre dues tones de CO₂ (4). I si fem una valoració a escala global, es calcula que els edificis passius poden arribar a rebaixar fins a un 25% les emissions de gasos hivernacle previstes pel 2030, segons dades del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA).
Ser conscients d’aquestes dades és el primer pas, i que els efectes de l’emergència climàtica ja siguin una realitat indiscutible és el pas definitiu perquè tant consumidores com administracions i empreses ens posem les piles. En l’àmbit de la construcció, ja s’ha començat a treballar en aquest sentit a través d’aquest decret de finals del 2019 que, d’acord a una directiva europea, exigeix als països membres establir una nova tipologia d’edificis de molt baix consum energètic (Nearly Zero Energy Buildings – NZEB). Però calen més mesures i més valentes.
Us compartim un seguit d’eines i recursos que hem generat des de Celobert a diferents escales que proposen introduir aquesta lògica a l’arquitectura i l’urbanisme. Perquè aquest canvi serà possible a través del pensament crític de les consumidores però sobretot, cal un canvi de lògica a les administracions i empreses.
Particulars
Trobada virtual
Com es passa un hivern confinat en una casa passiva?
Càpsula informativa
Hulohaus, casa passiva i ecològica a Cerdanyola del Vallès
Personal tècnic
Xerrada i debat #FESC2020
Habitatge sostenible i energia, exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica
Article de David Fernàndez, enginyer de Celobert
Com és un edifici d’habitatges sostenible? L’experiència del projecte Cirerers
Càpsula formativa, amb Diego Carrilo de Celobert i Jorge Blasco
Formació tècnica sobre l’arquitectura i l’estructura de fusta del projecte de cohabitatge Cirerers
Càpsula formativa, amb David Fernàndez de Celobert i Àngelo Zinni de Arkenova
Formació sobre eficiència energètica a través de l’edifici Cirerers
Administracions
Càpsula informativa
Com podem millorar els edificis i habitatges dels municipis?

- “Informe del estatus mundial de edificios y construcción” elaborat per l’Alianza Global pels Edificis i la Construcció (GlobalABC), amb supervisió del Programa de les Nacions Unides pel Mediambient (PNUMA) | 2020
- “Concrete: the most destructive material on Eart” escrit per Jonathan Watts per The Guardian | 2019
- “Global human-made mass exceeds all living biomass” de Emily Elhacham, Liad Ben-Uri, Jonathan Grozovski, Yinon M. Bar-On i Ron Milo | 2020
- Adriano Raddi, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)