A Celobert hem fet 15 anys, una fita que per a nosaltres representa una dècada i mitja d’intercooperació, creixement i compromís. El passat mes de maig ho vam celebrar a l’Ateneu Popular 9 Barris, acompanyades de persones i entitats amigues que han format part d’aquest camí. Aquí pots veure alguns moments de la celebració:
La lluita pel dret a l’habitatge com a punt de partida
La nostra història comença des de l’activisme, concretament des de la lluita pel dret a l’habitatge. Ara fa més de 15 anys, un grup de joves vam unir-nos per impulsar un model alternatiu inspirat en experiències d’altres països com Uruguai o Dinamarca. Amb el temps, aquest model es consolidaria també a casa nostra tal com el coneixem avui: l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
En aquell moment, les sòcies fundadores de Celobert estàvem impulsant també Sostre Cívic, que tot just començava a caminar. Ens unia no només la voluntat de transformar l’accés a l’habitatge, sinó també la necessitat de donar sentit a la nostra feina: volíem transformar el món de l’habitatge i l’arquitectura. I així, sense plantejar-nos cap altra opció, ara fa 15 anys ens vam constituir oficialment com a cooperativa.
Poc després vam conèixer el Grup Ecos, a qui no només vam ajudar a reformar la seva seu al carrer Casp de Barcelona, sinó que ens hi vam implicar plenament. Gràcies a altres cooperatives del grup com Arç, Etcèteres, L’Apòstrof i Nusos, vam descobrir eines com els plans de gestió i el balanç social de la XES, que ens van ajudar a construir la cooperativa que som avui. Els títols participatius adquirits per familiars i amistats també van ser una palanca clau per arrencar sense endeutar-nos amb els bancs.
Entre les experiències d’intercooperació d’aquells anys volem destacar “Cases amb energia”, una exposició itinerant que vam impulsar juntament amb Nusos i L’Apòstrof, amb el suport de Trèvol i la Diputació de Barcelona. L’objectiu va ser promoure l’eficiència energètica a les llars de tot el país, a través de materials didàctics adreçats a un públic general. Parlar de sostenibilitat i eficiència energètica fa una dècada era, en molts entorns, gairebé una utopia.
Projectes que ens marquen el camí
A poc a poc vam anar trobant el nostre lloc i orientant la feina cap allà on realment li trobàvem sentit. Anem construint la cooperativa que havíem imaginat, amb una visió compartida i tres ànimes diferenciades que treballen colze a colze: arquitectura, urbanisme i, més endavant, enginyeria. Cada vegada tenim més clar que no volem limitar-nos a executar encàrrecs, sinó que volem acompanyar persones, col·lectius i administracions des d’una mirada integral i crítica enfocada a impulsar el dret a l’habitatge i la transició ecològica.
En l’àmbit de l’arquitectura i l’enginyeria, destaquem les nostres primeres rehabilitacions integrals: l’alberg Els Caus de Mura i l’equipament Cal Temerari, dos projectes cooperatius i de l’economia social i solidària arrelades al territori. Avui, ambdós continuen sent espais de referència, ubicats en edificis històrics que vam rehabilitar ara fa una dècada i que no només reivindiquen una altra manera de fer les coses, sinó també la importància de preservar i donar nous usos al patrimoni.
En urbanisme, destaquem l’estudi d’optimització de les colònies Arquers i Manuela a Cardona, un dels primers encàrrecs que vam fer per a l’administració pública. Va sorgir arrel de guanyar un concurs de la Diputació de Barcelona per recuperar els habitatges buits d’aquestes antigues colònies mineres, una oportunitat no només de fer créixer l’oferta d’habitatge públic al municipi, sinó també per posar en valor i dignificar aquest patrimoni local. Hi vam treballar com millor sabem fer, a través de mecanismes innovadors d’intervenció al parc construït amb una mirada arrelada al territori i a la gent que l’habita. Des de llavors, no hem deixat de col·laborar amb la Diputació amb altres projectes per fomentar el dret a l’habitatge com la Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge.
Transformar-nos també des de dins
Al llarg d’aquests anys, no només hem volgut innovar en l’àmbit tècnic sinó també en el model organitzatiu, amb les dificultats que això comporta. Des de sempre hem procurat construir un model d’equip horitzontal i interdisciplinari que ens ha permès créixer fins a les 19 sòcies i treballadores que som actualment. Ens hi han acompanyat les cooperatives Ensó, que ens va ajudar en la transició cap al model de governança cooperativa actual; Hobest, que ens va guiar amb encert durant l’elaboració del nostre segon Pla Estratègic; i Fil a l’agulla, que ens convida constantment a revisar-nos i créixer posant les cures al centre.
El nostre trasllat temporal al local d’Ecos del carrer Bailèn va incorporar més aprenentatges. Allà vam compartir espai amb Iacta, que ens va obrir les portes al moviment feminista. I juntament amb Arç, vam impulsar Fem Escala, una cooperativa d’administració de finques que, tot i no arribar a consolidar-se, va ser una experiència d’aprenentatge compartit.
L’impuls pel dret a l’habitatge
Un altre salt qualitatiu va arribar amb dos grans reptes: redactar el Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona en col·laboració amb Lacol, i l’impuls de l’habitatge cooperatiu de la mà de Sostre Cívic. Aquest últim encàrrec es va materialitzar amb l’edifici Cirerers al barri de Les Roquetes de Barcelona, construït sobre sòl públic i dissenyat per nosaltres conjuntament amb les futures habitants.
Un tercer repte va venir amb la creació de Perviure, una cooperativa d’acompanyament integral per fer realitat l’habitatge col·lectiu. Ho vam fer de la mà de Fil a l’agulla, aportant la seva experiència en processos grupals i de governança, i Coop de mà, indispensable en temes jurídics i econòmics. Amb Perviure hem acompanyat altres projectes a Barcelona, Torrent Viu a Sarrià i Ruderal amb Voltes a Vallcarca, i també La Renegà a Santa Maria de Palautordera, un projecte feminista complex i apassionant que des de Celobert hem acompanyat de manera integral a nivell d’arquitectura, urbanisme i enginyeria.
I amb l’objectiu de consolidar-nos també en planejament urbanístic, ens presentem al concurs de l’Acord Marc de serveis de planificació territorial i planejament urbanístic i… quedem primeres! Això ens obre la porta a treballar a molts municipis d’arreu del territori, amb la cooperativa El Risell com a aliat en l’avaluació ambiental. A Barcelona, guanyem el nostre primer concurs per a la reordenació de la Teixonera, amb l’estudi Taller d’Arquitectura i Territori com a col·laborador indispensable.
Una mirada estratègica i integral
Amb el temps, també hem anat consolidant projectes de regeneració urbana, procurant posar el focus en la realitat dels habitatges i, sobretot, de les persones que hi viuen. En aquest sentit, aprenem molt a través del projecte de rehabilitació, captació i mobilització d’habitatges i locals al nucli antic d’Olot, que ens permet visitar la major part dels habitatges del Barri Vell i acostar-nos a la gent que hi viu. Amb el projecte d’intervenció integral al barri de les Escodines de Manresa, entenem com d’important és unificar els esforços de la gent que hi treballa, hi viu i impulsa la seva millora. Aquesta suma entre acció col·lectiva, acció pública i coneixement tècnic, es converteix en una marca pròpia de la nostra manera de fer.
Aquest interès en la regeneració urbana incorporant el veïnat com a peça clau, ens ha portat també a treballar dins de les Àrees de Conservació i Rehabilitació (ACR) impulsades pel Consorci Metropolità de l’Habitatge, un mecanisme innovador que permet rehabilitar els edificis d’habitatges de barris amb una situació de major vulnerabilitat. Concretament, hem treballat al barri de Sant Ildefons de Cornellà i actualment al de Pubilla Cases a l’Hospitalet, per revertir el mal estat de conservació de les construccions i millorar l’eficiència energètica i l’accessibilitat, actuacions que signifiquen una millora considerable en la qualitat de vida del veïnat.
Seguim construint l’ESS
Com ja hem explicat, vam aterrar al món cooperatiu i de l’Economia Social i Solidària (ESS) de la mà del Grup Ecos i la reforma de la seva seu. Des d’aquell moment, a part de les rehabilitacions dels edificis singulars d’Els Caus de Mura i Cal Temerari, no hem deixat de treballar per millorar els espais d’altres cooperatives i entitats: Menjador de Ca la Rosa, cooperativa dedicada a l’alimentació sostenible; Alencop, cooperativa d’autoocupació per a persones que han migrat i que es dediquen al sector de la ferralla; així com també la rehabilitació i millora dels locals de Fil a l’agulla, Brotes, Incoop i La Guardiola. També hem col·laborat amb entitats socials en l’àmbit de l’habitatge com la Fundació Roca i Pi, Punt de Referència, Càrites i Fundació Hàbitat3, entre d’altres.
Avui continuem aquest camí acompanyant nous projectes del Grup Ecos, com la futura seu de Sostre Cívic, Arç, Som Connexió i Crític al carrer Trafalgar. També la transformació de l’espai de Casp, on justament vam iniciar el nostre camí cooperatiu.
I 15 anys després, Celobert seguim en transformació però amb la mateixa voluntat amb la que vam començar: promoure el dret a l’habitatge i la transició ecològica al servei de les persones i el territori.
Amb el suport de:
